Adoctrinament independentista

posted in: Opinió | 2

“Els que voleu la independència esteu adoctrinats”. Aquest és un dels mantres que s’utilitzen des del dependentisme per tapar la seva manca propostes. Que en una mateixa societat, una part estigui adoctrinada i l’altra gaudeixi de la llibertat de pensament no té fonament científic. Aquest article explica com investigar l’existència d’aquest fenomen social per tal que, qui vulgui dir que hi ha adoctrinament independentista, ho pugui demostrar.

Adoctrinament independentista - Psicòlegs per la Independència

El mantra de l’adoctrinament independentista

Durant els anys en que l’independentisme era minoritari, qui no volia la independència no s’havia de preocupar. Els partits dependentistes com el PP o Ciudadanos, ni tan sols feia falta que reivindiquéssin “la catalanitat” o que “l’11 de Setembre ha de ser una Diada de tots”, perquè cap de les dues coses els importava el més mínim.

Però a partir de l’any 2006 l’independentisme va començar a créixer; el 2010 va sortir de l’armari i el 2012 va assolir la massa crítica. Aleshores els dependentistes es van començar a posar nerviosos i van començar a improvisar el discurs de l’adoctrinament independentista.

Adoctrinament independentista - Psicòlegs per la IndependènciaAdoctrinar vol dir “Fer entrar algú en certes doctrines o opinions”, essent una doctrina el “conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions defensades per una persona o un grup” (definicions de la Gran Enciclopèdia Catalana).

El mantra de l’adoctrinament independentista diu que els que volen la independència estan adoctrinats (són víctimes d’un pensament únic imposat per un discurs polític, el sistema educatiu i uns mitjans de comunicació), mentre que els que no la volen, tenen el privilegi de gaudir del pensament lliure. Però aquesta acusació es fa alegrament i sense aportar cap prova.

El que se’n desprèn és que en una societat que està sotmesa al mateix sistema educatiu, té els mateixos mitjans de comunicació, parla els mateixos idiomes i fa les mateixes coses, hi ha una part que ha estat víctima de l’adoctrinament independentista, i una altra que no. Com és possible? Si a la classe d’una escola hi ha 30 alumnes i tots reben el mateix ensenyament, com pot ser que, anys després, uns siguin independentistes i altres no? És que els seus cervells són diferents? D’entrada és poc creïble.

No n’hi ha prou amb parlar d’adoctrinament independentista i quedar-se tan ample. D’acusacions alegres en podem fer tots. Qui vulgui afirmar que estem adoctrinats, que ho demostri amb proves.

Anem als mitjans de comunicació. Setembre de 2015, eleccions plebiscitàries. TV3 (acusada de ser la gran adoctrinadora) va tenir una quota de pantalla mitjana de 12,5%. I el Telenotícies Migdia, un 28,5%. Agafem aquesta última dada. I la combinem amb el 48% de votants de partits clarament independentistes d’aquelles mateixes eleccions. Resulta que el 19,5% de l’electorat que va votar partits favorables a la independència, no veu TV3 habitualment. Més 700.000 persones. I a aquestes, qui les adoctrina?

La mesura científica de l’adoctrinament

Per tant, com que dir que hi ha adoctrinament independentista i quedar-se tan ample és massa fàcil, proposem que qui ho vulgui afirmar, busqui alguna prova científica on agafar-se. I ho expliquem des d’una perspectva científica, encara que siguem independentistes.

Com es pot investigar? Seguint aquests passos.

  1. Elaborar una hipòtesi. Per exemple, podria ser “Les persones independentistes estan més adoctrinades pel que fa a la ideologia política que les no independentistes”.
  2. Definir què vol dir “persona independentista”, “adoctrinament independentista” i “ideologia política”. Si no definim una variable abans de mesurar-la, no sabrem què estem mesurant ni com mesurar-ho.
  3. Decidir com ho mesurarem. Avaluant la mida i connexions de les estructures cerebrals? Amb qüestionaris sobre l’ús de paraules clau com “procés”, “República”, “desafiament”, etc?
  4. Explicar per què el mètode de mesura escollit és adequat: té validesa (mesura el que pretén mesurar), té fiabilitat (ho mesura de manera correcta), té sensibilitat (permet classificar els adoctrinats com a adoctrinats) i té especificitat (permet classificar els no adoctrinats com a no adoctrinats).
  5. Buscar si algú ho ha mesurat abans, i amb quins resultats.
  6. Estudiar l'adoctrinament independentista - Psicòlegs per la IndependènciaSeleccionar una mostra de la població de Catalunya de, per exemple, 500 persones. Aquesta selecció ha de tenir dues característiques: Ha de ser aleatòria (que vol dir que tots els individus tenen la mateixa probabilitat d’acabar formant part de la mostra) i ha de ser representativa (que vol dir que ha de reproduir fidelment les característiques de la població en quant a edat, sexe, ocupació i distribució territorial). Segons les dades de les eleccions que mencionàvem, sembla que la meitat de persones podrien ser independentistes i l’altra meitat no. Per tant, una selecció aleatòria i representativa ja garanteix que, a la mostra, la meitat dels subjectes seran independentistes i, l’altra meitat, no. Així quedaran dos grups: independentistes (250 subjectes) i no independentistes (250 subjectes), aproximadament.
  7. Aplicar la mesura, assegurant que les condicions són idèntiques per als 500 subjectes. Si no fóssin idèntiques, no sabríem si les diferències es deuen a l’adoctrinament independentista o a aquestes condicions variables.
  8. Obtenir i interpretar els resultats. Que apareguin diferències entre un grup i l’altre, per si sol, no vol dir res. Aquestes diferències han de ser estadísticament significatives. Això ho diu un programa informàtic específic per aquest tema (tranquil, els programes informàtics no són independentistes), informant, a més a més, del grau de confiança que dóna a aquest resultat. És a dir, “El grup X està més adoctrinat que el grup Y, i el risc que aquesta conclusió sigui errònia és inferior al 5%”.
  9. Explicar el significat d’aquests resultats. Serà inevitable que la opinió personal de qui ho explica formi part d’aquesta conclusió.
  10. Publicar aquests resultats i com s’han obtingut, amb tots els detalls, per tal que altres científics puguin repetir l’experiment per veure si obtenen els mateixos resultats, o puguin indicar possibles errors en la mesura o en la interpretació.

El mètode científic no és perfecte. Però almenys demostraria com s’ha arribat a la conclusió que existeix adoctrinament independentista. I això ja és més que el que veiem sovint: Es deixa anar sense cap mena de prova i es falta al respecte als independentistes o, en el millor dels casos, se’ls tracta amb paternalisme (perquè se’ls diu que no poden pensar per ells mateixos).

Fixem-nos, finalment, que des de l’independentisme no s’acusa als partidaris de la unitat d’Espanya d’estar adoctrinats. Potser és que quan hi ha arguments per defensar una postura -en aquest cas, la construcció d’una República social- no cal tirar pilotes fora per a desviar el debat.


Altres articles que et poden interessar:

2 Responses

  1. […] el teu DNI, que on jugarà el Barça… Els participants en un debat necessiten convèncer. No posar excuses perquè no tenen arguments per a debatre. Els catalans i catalanes hem de prendre una decisió, i […]

  2. […] També mantenen la postura -alimentada per alguns tertulians- de tolerància condescendent amb els independentistes: “Teniu dret a pensar com vulgueu, sempre i quan accepteu que la vostra opció és impossible perquè ho diu la Constitució (patapam!), i ens sap molt greu que els vostres polítics us estiguin enganyant i donant-vos peixet. No com nosaltres, que tenim el privilegi de gaudir d’un pensament lliure i sense adoctrinament“. […]

Leave a Reply