Debat sobre el model adient de governança per Catalunya

posted in: Actualitat | 1

Debat sobre el model adient de governança per a CatalunyaCatalunya viu immersa en un procés de grans canvis socials i polítics que culminaran, el proper 27 de setembre, en unes eleccions. Els resultats d’aquestes eleccions seran interpretats com a plebiscit, segons han acordat algunes de les candidatures que s’hi presenten, i serviran per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre si Catalunya s’ha de constituir com a estat independent.

 

Els i les professionals de la psicologia no quedem al marge d’aquest debat, ateses les implicacions que qualsevol canvi d’aquesta magnitud pot tenir en la identitat individual i col·lectiva i en els processos de presa de decisions. Però és evident que dins de la professió hi ha opinions diverses que ens donen l’oportunitat d’enriquir el debat.

 

I és en aquest marc que s’ha organitzat un debat per escoltar la pluralitat d’opinions en el si de la professió de la Psicologia a Catalunya, esperant que pugui ser d’utilitat a l’hora de decidir una opció de vot per a les eleccions del 27-S. Al debat s’hi defensaran dues posicions diferents:

– El Federalisme: Introducció de canvis en l’estructura de l’estat espanyol per convertir-lo en una Federació d’estats, en la qual Catalunya seria un estat en igualtat de condicions amb la resta de comunitats autònomes, també convertides en estats. El model és similar al que hi ha ara mateix als Estats Units, a Alemanya o al Brasil.

– La Independència: Creació d’un estat independent per a Catalunya, amb plena sobirania per a la seva autogestió, però amb relacions diplomàtiques fluides amb els altres estats del món i amb la Unió Europea.

 

Hi haurà 4 ponents: Manuel Cruz, Victòria Camps, Miquel Strubell i Dolors Marín. Els dos darrers formen part de Psicologia per la Independència, assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. El presentador de l’acte serà el degà del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Josep Vilajoana.

 

El debat tindrà lloc el proper dijous 17 de setembre de 19h a 22h a la Sala d’Actes del Col·legi de Psicologia de Catalunya (C/ Rocafort, 129, Barcelona). És obert al públic i permetrà que es traslladin preguntes a la taula, però degut a l’aforament limitat es prega confirmar assistència enviant un correu electrònic a l’adreça secjunta@copc.cat. En acabar el debat s’oferirà una copa de cava.

  1. miquel monras

    Temes i arguments pel “Debat sobre el model adient de governança per Catalunya” del 17S:
    Aprofitant la publicacio del “MANIFEST DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS SANITARIS SOBRE EL SISTEMA SANITARI DE CATALUNYA EN EL MOMENT POLÍTIC ACTUAL”, que crec no es gens casual la coincidencia amb el debat, i davant del discurs filo-socialista (seria discutible si son socialistes o que) que tindran els altres ponents s’hauria de senyalar:
    1- La insuficiencia de recursos en la sanitat motivada per la subfinanciacio que l’Estat Espanyol fa a Catalunya. El famos deficit fiscal esta publicat el 2008 pel mateix Govern del ZP en un estudi sobre balances fiscals del 2005.
    2- Les vilipendiades retallades del Mas ho son precisament per això i perque el Tripartit, sobretot en els darrers temps, es va dedicar a endeutar-se alegrement, fins arribar a haver d’emetre els “Bons patriotics”, i que el deute el paguesin els que vinguesin despres.
    3- El fet que tant el PSOE com el PP es van dedicar quan governaven a no reconeixer la Psicologia com a professio sanitaria, mentre proclamaven el contrari quan estaven a la oposició, mentint descaradament.
    4- Malgrat tot, els hospitals catalans de tots els tamanys estan sempre copant el Top Ten dels hospitals espanyols. En recerca tres quarts del mateix. Tant malament no ho deu fer la Generalitat.
    5- El model sanitari catala s’ha basat en la coordinacio publica-privada dels proveidors (com el model educatiu) per la manca d’inversions de l’estat desde sempre (ja abans del Franco ens haviem de fer les escoles i hospitals els catalans de la nostra butxcaca).
    I altres arguments des de la perspectiva psicologica, que ja vaig senyalar serien:
    – La metafora de la dona maltractada en les relacions Catalunya-España.
    – La de la sindrome d’Estocolm.
    – La simplificacio/banalitzacio dels arguments per part dels unionistes (el PSC el primer) i la busqueda d’un condicionament classic constant d’odi (cap al Mas amb retallades, corrupcio, etc. com si els altres estiguesin nets) i darrerament la divisio immigrants/autoctons.
    I finalment dir que el debat federalisme/independencia es fals. En realitat es independencia/seguir igual o pitjor.
    Per al federalisme cal l’acord de 2 parts i el mateix PSOE ha dit que no (el PSC esta sord, autista o es demagogic?. No vull creure que sigui tonto). Encara que sembli mes dificil, per a la independencia nomes cal la decissio i la voluntat d’una sola part.
    Salut

Leave a Reply