Distingit sr Rajoy

posted in: Actualitat | 1

Distingit Sr Rajoy

Distingit Sr Rajoy - Psicòlegs per la IndependènciaQuan vostè va arribar a la Presidència del Govern d’Espanya (novembre de 2011), el conflicte entre Espanya i Catalunya ja estava en marxa. I la crisi econòmica també. 6 anys i mig després, continuen oberts. Durant tot aquest temps la “qüestió catalana” ha avançat sense trobar cap proposta alternativa per part seva. I la crisi econòmica, distingit Sr Rajoy, no ha millorat tant com diu perquè continuen els desnonaments, la precarietat laboral i els impostos que no compensen el retorn en forma d’estat del benestar.

A això cal afegir-hi els problemes que ha tingut Espanya i Catalunya des de fa dècades i que, per tant, no formen part de la crisi. Ens referim a la corrupció que avança com uns esquís sobre la neu, el frau fiscal fruit de l’amiguisme entre el Gobierno i les grans empreses, la política de portes giratòries i la incapacitat d’acabar aquesta llarga, llarguíssima, transició democràtica que va començar a principis dels 70.

On és la campanya del No?

Sap quantes vegades, distingit Sr Rajoy, li han proposat fer un referèndum per a resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya? 23. Comptades fins avui, 28 de maig de 2017. La resposta per part seva sempre ha estat “NO”. Però és normal. Comprenem que a un estat no li agrada veure com perd una part del seu territori. No, sr Rajoy; això no és el més preocupant. El més preocupant és la manca d’alternatives. El que li estan dient des de molts estats del món per més que vostè ho negui: Preocupa l’immobilisme del govern espanyol.

Després de 5 manifestacions amb milions de persones, eleccions que han fet saltar pels aires el mapa parlamentari i enquestes que diuen que un 80% de catalans volen el referèndum, vostè insisteix en el “NO”, i acompanya aquest “NO” amb… res. Que un 80% d’un col·lectiu de 7,5 milions de persones tingui una reivindicació no és un problema per ignorar. No pot, distingit Sr Rajoy, mirar cap a una altra banda i esperar que la gent es cansi. Un President escollit democràticament s’asseu a la taula i busca una solució. Perquè si no, sap què passa?

Aquesta és una conversa real entre una vianant i un voluntari de l’Assemblea a una parada al carrer. Va tenir lloc el 5 de setembre de 2015, 3 setmanes abans de les eleccions plebiscitàries al Parlament:

  • Hola, mira, a mi això de la independència em fa una mica de por. Veig molts arguments per a defensar el Sí, però trobo a faltar els del No. Vosaltres teniu arguments per al No?
  • No en tenim… No se’ns han acudit. Suposem que hi han de ser. Vaja, almenys creiem que els defensors del No tindran motius per convèncer la gent de les bondats de quedar-se a Espanya, encara que fins ara no ho hagin fet. Però en tot cas, són ells qui han de facilitar aquests arguments.
  • És que no ho fan! He anat a una parada de Ciutadans i no tenen arguments per al No. Només tenen amenaces, i crítiques. Són molt negatius, i espanten quan parlen perquè semblen enfadats.

Distingit Sr Rajoy, trobem a faltar la campanya del No. Ens preocupa que els partidaris de la unitat d’Espanya, enlloc de fer campanya per votar No a la Independència, facin campanya per impedir el referèndum. En una democràcia. Impedir un referèndum. És que se’ns hauria d’espatllar l’ordinador només per escriure-ho.

La “sobirania nacional”

Farem el referèndum - Psicòlegs per la IndependènciaEl veiem molt preocupat per “liquidar la sobirania nacional”. És curiós com no el va preocupar fer-ho l’estiu de 2012 quan va donar una bofetada a la Constitució per complir les exigències d’Europa de posar sostre al dèficit. I en secret. A traïció. Amb els seus companys de viatge (PSOE). O quan va incomplir el seu programa electoral amb unes retallades i augment d’impostos que van devastar l’economia espanyola. Aleshores es va passar la “sobirania nacional” pel folre i no va passar res.

Distingit Sr Rajoy, els problemes són per resoldre’ls. I per la seva manca de voluntat, o de capacitat, o de totes dues coses, amb el conflicte de Catalunya i Espanya, ho farem nosaltres. Perquè si el problema fos només seu, miri, resoldre’l o no seria elecció seva. Però quan és la nostra pobresa, el nostre atur, la nostra precarietat i la nostra dignitat, no hi volem renunciar.

Farem el referèndum, distingit Sr Rajoy. I el guanyarem. No en tingui cap dubte. Nosaltres no en tenim. I ens alegrarem molt d’esperonar Espanya perquè arregli els problemes que la mantenen injustament empobrida des de fa segles.

La sobirania nacional no és una joguina. No és un mur per posar al mig del camí perquè els demòcrates ens hi estavellem. No és una excusa per deixar els problemes sense resoldre. No ho ha sigut a cap dels territoris que ara són estat i que, en el seu moment, van haver de lluitar per la seva independència. Ni ho serà per a la República Catalana.

One Response

  1. […] social i que valori l’esforç de les persones, és normal que una majoria de la població es pregunti quins arguments hi ha per seguir a […]

Leave a Reply