Intoxicació informativa

posted in: Actualitat | 3

Intoxicació informativa - Psicòlegs per la IndependènciaPart de l’estratègia del govern espanyol per frenar el referèndum es basa en la intoxicació informativa: donar determinats missatges que després apareixen reproduïts a alguns mitjans de comunicació.

Aquests missatges no cal que siguin veritat: de fet, moltes vegades, no van acompanyats de cap tipus de prova (com l’acusació contra Xavier Trias de transferir milions d’euros d’un compte a Suïssa a un altre d’Andorra, que el mateix banc suís va desmentir).

Un altre exemple, que considerem molt greu, és el del fals avís de la CIA als Mossos d’Esquadra sobre un atemptat a Les Rambles de Barcelona.

  • Que si la CIA va avisar als Mossos sobre una manera específica d’atemptar.
  • Que si aquest avís no era tant específic com semblava.
  • Que no, que primer es va avisar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i aquests van avisar als Mossos.
  • No, espera, que els Mossos van rebre l’avís i el van contrastar amb les forces de seguretat espanyoles, que no hi van donar rellevància. O va ser al revés?
  • Que no, que l’avís va arribar 5 dies després de l’atemptat.
  • Que “Bèlgica” va alertar els Mossos el gener del 2016 sobre un dels terroristes

Sense entrar en si aquest avís realment va existir, o no, la intoxicació informativa consisteix en acumular dades contradictòries, algunes certes i, altres, falses, per confondre l’opinió pública i desprestigiar un cos policial que ha saldat amb èxit la crisi dels atemptats del 17 d’agost. Tot plegat amb un objectiu: embrutar la imatge dels Mossos d’Esquadra i del seu lideratge polític (que correspon al Departament d’Interior) un mes abans del referèndum. I encara més, barrejant-hi les estelades de la manifestació del 26 d’agost, que apareixien i desapareixien sobtadament, segons quina foto vèiem i quin mitjà la publicava.

Els termes de la intoxicació informativa de l’estat espanyol

La notícia d’El Mundo a la qual ens referíem sobre el presumpte compte bancari de Xavier Trias ho explica sense vergonya: La UDEF (Unidad de Delincuencia Econòmica y Fiscal), pertanyent a la Policia Nacional espanyola, estava investigant (és a dir, sense proves) un moviment de diners. I va passar una nota escrita a mà a un diari perquè ho publiqués. Casualment, dues setmanes abans de la consulta del 9N. Tot s’hi val!

Per això s’apropia de conceptes universals, com la democràcia: “Aquesta democràcia és meva i hi juga qui jo vull i sota les meves normes“. A nosaltres ens costa d’entendre com, mentre les enquestes defensen que un 70% de catalans volen que hi hagi aquest referèndum, el govern espanyol recorri, precisament, a la “democràcia” per impedir-lo. Ells ho troben normal… perquè pensen que la democràcia és seva. Com l’Estat de Dret, la Llei o la Constitució.

Què fem amb la intoxicació informativa - Psicòlegs per la IndependènciaAltres conceptes dels quals s’apropien: la convivència, els drets, la unitat… Ens acusen a nosaltres de voler separar i dividir, cosa que no volem que passi. Precisament la República Catalana ha de crear un marc on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats (sense que cap d’elles pugui ser cap d’estat per selecció genètica) i que ho puguem decidir tot. Tant si parlem en català, com en castellà, com en altres idiomes. Tant si som d’esquerres com de dretes o del mig. Catòlics, protestants, musulmans, jueus, ateus, budistes o agnòstics.

També mantenen la postura -alimentada per alguns tertulians- de tolerància condescendent amb els independentistes: “Teniu dret a pensar com vulgueu, sempre i quan accepteu que la vostra opció és impossible perquè ho diu la Constitució (patapam!), i ens sap molt greu que els vostres polítics us estiguin enganyant i donant-vos peixet. No com nosaltres, que tenim el privilegi de gaudir d’un pensament lliure i sense adoctrinament“.

Per què aquesta estratègia?

Planerament: per evitar el referèndum. El govern espanyol sap que quan l’1 d’Octubre obrin els col·legis electorals haurà perdut l’autoritat sobre Catalunya i que quan, a més a més, guanyi el Sí, no tindrà res per a defensar-se davant d’una comunitat internacional que li posarà l’evidència sobre la taula. Espanya veu el referèndum com una amenaça al seu sistema. I remarquem això de “seu”.

Quan es va fer la Constitució a finals dels anys 70, es va fer en un context polític d’amenaça militar. Hi havia molta por. Es buscava l’estabilitat política i el consens per evitar que tornés la dictadura. Per tant, fins a cert punt, és comprensible que el resultat fos el que va acabar sent. Pel govern espanyol va ser una victòria: Es va convertir la Transició en una transacció, en que el poder passava d’una èlit nacionalcatolicista als seus propis hereus polítics. Sense restaurar el govern legítim de la República que havia estat derrocat per Franco 40 anys abans, sense investigar els crims comesos durant la dictadura, i sense garantir l’autèntica separació de poders, com encara s’ha demostrat aquesta setmana.

Aquest és el seu sistema, i el que veuen amenaçat amb la celebració del referèndum. I és el que nosaltres considerem inadmissible i que volem canviar, precisament, amb la votació.

De vegades han defensat aquesta estratègia de manera clarament il·legal. Com quan poc abans de les eleccions de 2015, Societat Civil Catalana va enviar una carta als pensionistes amenaçant-los de perdre la pensió si Catalunya esdevenia independent. A banda de ser mentida (les pensions estan més que garantides a la República Catalana), algun organisme públic va facilitar a aquesta entitat dependentista les dades personals de milers de pensionistes catalans. Per tant va violar la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal (Orgànica 15/1999 de 13 de desembre).

El govern espanyol sap que quan l’1 d’Octubre obrin els col·legis electorals haurà perdut l’autoritat sobre Catalunya

Com podem respondre a la intoxicació informativa?

Sectorial de Psicòlegs de l'AssembleaEn primer lloc, davant de la intoxicació informativa, mantinguem la calma! Sabem que el govern espanyol està disposat a fer el que sigui per defensar la seva integritat -encara que sigui a costa d’obligar per força als seus ciutadans/es a formar-ne part- i que ho seguiran fent. Ja ho dèiem quan va començar el procés d’independència: Vindran moments difícils! Els vam tenir abans de la consulta del 9N, abans de les eleccions del setembre de 2015, i ja els tornem a tenir aquí. És curiós que la intoxicació informativa sempre s’activi en moments clau, oi?

Per tant, tranquil·litat. És més útil dedicar el temps a explicar els avantatges de votar Sí al referèndum que a barallar-nos amb els que no volen que aquest referèndum se celebri. En alguns moments semblarà que tot se’n va en orris: si ens mantenim calmats i pacients podrem seguir el nostre camí. El govern espanyol té molts recursos (i molts amics amb poder mediàtic): és inútil lluitar-hi. Que facin la seva, i nosaltres farem la nostra.

En segon lloc, mantinguem l’esperit crític! Davant de totes les notícies que llegim. Vinguin d’on vinguin. Tinguem en compte quin mitjà les publica i en quin moment ho fa, quin llenguatge incorporen, quins objectius persegueixen… D’ intoxicació informativa n’hi ha a tot arreu (també, de vegades, als mitjans independentistes). El que no hem de permetre és que ens distregui!

Alguns enllaços per seguir la qüestió

3 Responses

  1. Crec que molts usuaris de les xarxes fan molt de cas de tot el que ve de diferents’ mitjans espanyols.Ja sabem,o hauriem de saber el que pensen,de nosaltres.Jo penso que no hauríem de difondre segons quins missatges.

  2. Montserrat Vilarmau Martí

    Estan molt i molt nerviosos perquè veuen que aquest tema se’ls escapa de les mans, així com el fet que Catalunya estigui disposada a arribar fins al final, tot i saber que en el referèndum, la possibilitat de no sortir una majoria independentista, hi és. Fer la nostra, com diu l’article, i pensar sovint què diran i què faran els que ara asseguren una vegada i moltes que el referèndum “no se va a celebrar”, quan l’1 d’octubre s’obrin els col·legis i la gent vagi a votar passant totalment de les seves amenaces.

  3. […] pot fer funcions que corresponen a un altre. És a dir, en un Estat de Dret és inadmissible que un mitjà de comunicació menteixi, en col·laboració amb un govern, per a provocar un canvi en el sentit del vot en unes eleccions. […]

Leave a Reply