Referèndum per a tothom

posted in: Actualitat | 1

És la democràcia

Els partits dependentistes insisteixen en que aquest és “el referèndum de l’independentisme”. Però no. És el referèndum de la democràcia. Si l’única opció possible fos la del “Sí”, no caldria fer un referèndum. I per deixar com a única opció el “No”, ja hi ha Espanya. Aquest és un referèndum per a tothom: els que volen la independència i els que no.

Pacte Nacional pel ReferèndumL’acte d’ahir, on es van presentar les més de 500.000 signatures recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum, va tornar a demostrar que aquesta és la via preferida per la majoria de catalans per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Que sigui il·legal -des de la perspectiva espanyola- és rellevant. Només faltaria! Però Espanya no pot fer servir la seva llei com a excusa per deixar el conflicte obert ad eternum. Per això el referèndum NO serà il·legal: es farà d’acord amb la llei catalana. La llei catalana no és il·legal. Si ho fós, la Constitució que atorga autonomia a Catalunya també ho seria.

Fixem-nos en el referèndum d’independència d’Eslovènia (23 de desembre de 1990). El govern federal de Iugoslàvia l’havia declarat il·legal. El referèndum es va guanyar amb un 95% dels vots a favor del Sí (en part, a causa del component ètnic del conflicte). La independència es va proclamar el 25 de juny de 1991. Hores abans, diversos estats havien dit que mai reconeixerien l’estat eslovè. Dies després, molts ja ho havien fet.

Els estats del món saben que el fet que un referèndum sigui “il·legal” (segons la llei de l’estat matriu) no és un motiu per a negar el reconeixement del nou estat.

L’escàndol per la compra d’urnes

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, pels tràmits per a la compra d’urnes. L’acusa de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. El curiós del cas és que, de moment, ni hi ha urnes, ni hi ha l’ordre de comprar-les. Entenem que la Fiscalia ha vingut del futur per acusar Borràs d’uns “delictes” que encara no ha comès.

Hem posat “delictes” així, entre cometes, per salvar un oxímoron: considerar un delicte la compra d’urnes no té cabuda en un autoanomenat Estat de Dret democràtic. Segurament per això no es va considerar delicte quan ho va fer Andalusia el 6 de febrer de 2004, en una resolució pràcticament idèntica a la de Catalunya. La lògica del govern espanyol és, doncs, força clara: Com que tots els espanyols són iguals, Andalusia ho pot fer però Catalunya no.

El Congrés: la gàbia dels lleons

Ahir al migdia en Govern espanyol va convidar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a presentar la proposta de referèndum al Congreso de los Diputados. Pocs després, el president Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, va publicar (i esborrar) aquesta piulada:

Referèndum per a tothom - Psicòlegs per la Independència

Vine, que et farem tanta por que et passaran les ganes de fer un referèndum“. Aquest és el motiu pel qual Puigdemont ha d’anar al Congrés, segons Albiol. Espantar-lo. El diàleg, el debat, la proposta, l’oferta de solucions (que esperem des de fa 7 anys), són secundaris. L’objectiu és que Puigdemont tingui por. Com quan la metròpoli crida el líder de la colònia a consultes per a “corregir-ne la trajectòria”.

La resposta de Puigdemont no s’ha fet esperar: Al Congreso, després que el govern espanyol hagi acceptat pactar el referèndum. Per què? Perquè el referèndum és un compromís assumit pel president davant del Parlament i davant del poble de Catalunya. I els compromisos s’han de complir. Un altre aspecte en el qual Espanya té molt per aprendre.

Referèndum per a tothom

Un referèndum per a tothom - Psicòlegs per la IndependènciaAquest és un referèndum per a tothom qui visqui a Catalunya. Independentistes i no independentistes. Perquè els que vivim a Catalunya ens enfrontem cada dia a les avaries i retards de Rodalies (que NO es produeix fora de Catalunya). Patim les cues per al control de passaports a l’aeorport del Prat (que NO són a cap més aeroport). Tenim un sobreús de la xarxa de carreteres (que NO és enlloc més d’Espanya). I tots aquests problemes ens afecten, tant si volem la independència com si no.

I ens afecten altres problemes que sí que són a Espanya: atur, corrupció, precarietat, dificultat d’accés a l’habitatge, pobresa energètica… que el govern de Rajoy no té la més mínima voluntat de solucionar. El referèndum per a tothom és l’oportunitat de decidir si volem continuar vivint així o ens volem donar l’oportunitat de millorar les nostres vides i les de les generacions següents. Decidim, doncs. I que Espanya no ens digui que la nostra opinió no val res. Ni als independentistes, ni als no independentistes.

One Response

  1. […] el referèndum, distingit Sr Rajoy. I el guanyarem. No en tingui cap dubte. Nosaltres no en tenim. I ens alegrarem […]

Leave a Reply