El règim, la por i la desobediència

posted in: Actualitat | 1

El discurs de la por que arriba des del règim espanyol intenta que aturem els preparatius pel referèndum i, sobretot, que aquest referèndum no se celebri. Però amb la resposta que s’han trobat ja haurien d’haver descobert que no aturarem ni una cosa ni l’altra. La desobediència és una reacció davant de la por i la injustícia, i pot ser més legítima que obeir cegament unes ordres polítiques que donen aquells a qui no correspon donar-les.

Espera… règim espanyol? I per què “règim”?

Se suposa que vivim en un Estat de Dret. Un d’aquells en que els poders estan separats:

  • Hi ha un poder legislatiu, que és qui fa les lleis (el Congrés dels Diputats), escollit democràticament a les eleccions generals.
  • Hi ha un poder executiu, que és qui implementa les lleis perquè es compleixin (el Govern), amb un President escollit pel Congrés i un Govern escollit pel President.
  • Hi ha un poder judicial, que és qui sanciona l’incompliment de les lleis, fins i tot, quan és el govern qui les incompleix.
  • I segons alguns autors, s’afegeix un quart poder: el poder mediàtic, que des de la iniciativa pública i privada, compleix les funcions de formar, informar i entretenir.

Que aquests poders estiguin separats implica que cap d’ells pot fer funcions que corresponen a un altre. És a dir, en un Estat de Dret és inadmissible que un mitjà de comunicació menteixi, en col·laboració amb un govern, per a provocar un canvi en el sentit del vot en unes eleccions. Com també és inadmissible que un Tribunal Constitucional exerceixi funcions polítiques, cosa que estem veient des de fa molt temps. Les funcions polítiques corresponen als representants electes, perquè és per això que són electes.

Qui utilitza els organismes públics com a arma contra els ciutadans està convertint un Estat de Dret en un règim.

I tot això deixant de banda el segrest de la democràcia que suposa que el Tribunal Constitucional invalidi el vot d’un Parlament, un Congrés i tot un poble en referèndum. Perquè si 12 jutges assignats a dit tenen més poder que aquest poble i els seus representants, la democràcia no serveix per a res.

També darrerament estem veient com utilitzen barroerament la Policia, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra, les policies locals, el poder judicial i Correus. Això demostra que s’han apropiat d’unes estructures de servei públic que no eren seves per utilitzar-les com a arma contra nosaltres.

Com responem al discurs de la por

Rajoy i les amenaces contra el referèndum - Psicòlegs per la IndependènciaActuant! A la por se li fa front passant-li per sobre. No negant-la -perquè hi és, ens agradi i no-, però si fent que no ens impedeixi assolir els nostres objectius legítims.

El govern espanyol, els partits dependentistes, el fiscal, el Tribunal Constitucional, cossos policials i alguns diaris amenacen tothom: Govern, Parlament, mitjans de comunicació catalans, entitats socials i particulars. Sobre una presumpta il·legalitat que pot tenir conseqüències molt greus. Però…

Heu vist el vídeo del principi d’aquest article? S’hi veu un grup de ciutadans/es de Valls concentrants davant del setmanari El Vallenc, dissabte passat. Durant la pixada fora de test que hi va fer la Guàrdia Civil cantaven “On estan les paperetes, les paperetes on estan?“. Després els van acomiadar amb el conegut tema de La Trinca “Passi-ho bé i moltes gràcies“.

Tinguem clar que si davant del tsunami d’amenaces i actes de repressió la gent reacciona cantant i rient, vol dir que la seva estratègia de la por no funciona.

Quan el Govern, les institucions i la societat civil catalana insisteixen en organitzar actes de campanya i publicar cartells i informacions, tampoc. I si falta alguna cosa, sempre hi ha la Guàrdia Civil a punt amb les seves ridiculeses. Com quan s’incauta d’una escombra.

La legitimitat de la desobediència

La desobediència és real?

Tinguem clar que, independentment que sigui legítima o no, la desobediència és real. Existeix. Per tant cap autoritat l’aturarà denunciant-ne la il·legitimitat. Quan qui s’hi troba és el govern espanyol, com que no entén que el problema respon a una causa, s’enfada amb el problema. I espera que, enfadant-se amb el problema, aquest quedi resolt.

Però l’arrel és més profunda. El per què es produeix la desobediència l’explica el psicòleg Jack Brehm amb el seu model de reactància psicològica. El que diu Brehm és que quan una persona veu privada la seva llibertat perquè l’impedeixen fer un acte, li fan venir més ganes de fer aquest acte per a recuperar la llibertat.

La desobediència és legítima?
Referèndum i desobediència - Psicòlegs per la Independència
El cartell il·legal del referèndum que, segons el Tribunal Constitucional, no es pot difondre. Descarrega-te’l fent clic aquí.

Si ens basem en el model de Kohlberg, pot ser-ho. Lawrence Kohlberg fou un psicòleg que va elaborar una Teoria del Desenvolupament Moral. Aquesta teoria descriu les etapes del desenvolupament del sentit de la moral d’una persona, des que és un nen, fins a l’adultesa. Kohlberg va establir tres nivells: un nivell preconvencional (que tenen els nens de 4 a 10 anys), un nivell convencional (que acaba a l’adolescència) i un nivell post-convencional, propi de la joventut i l’edat adulta.

La segona etapa d’aquest nivell post-convencional la va anomenar “Orientació cap al principi ètic universal“. La va descriure com una etapa en que la persona actua d’acord amb les seves conviccions, independentment dels límits que li imposen les lleis i des de la responsabilitat ètica. Posa com a exemple el d’un home que ha de dur la seva dona urgentment a l’hospital per evitar que mori i, com que no té cap altra manera, agafa el cotxe sense tenir els permisos en regla i es desplaça saltant-se els semàfors en vermell. L’home sap que està cometent “il·legalitats”, però opina que la vida de la seva dona hi és per damunt.

Kohlberg admet que poques persones arriben a aquesta etapa, ja que la immensa majoria es quedarien en, simplement, acceptar la possibilitat que aquests “dilemes” es produeixen. Però és evident que introdueix un escenari en que, per a fer prevaldre uns drets que es consideren propis, de vegades no queda més remei que saltar-se les normes. Sobretot quan són normes que han estat elaborades per qui no té aquesta facultat, o per qui les utilitza per a protegir els seus propis interessos.

La desobediència és necessària?

En el cas que ens ocupa (el referèndum de l’1 d’octubre), sí. Per dos motius:

  1. El govern es va comprometre a organitzar un referèndum. Ara ha de complir el compromís. I l’única manera de complir aquest compromís és essent fidel al marc legal que li atorga el Parlament de Catalunya que va sorgir d’unes eleccions amb la major participació de la història.
  2. L’objectiu de la desobediència és restar autoritat al govern espanyol. Quan es prohibeixen els actes de campanya, aquests actes es fan de tota manera i no es poden impedir, el govern espanyol perd autoritat. I això el debilita per a negociar dels termes de la secessió a partir del 2 d’octubre.

En resum: La desobediència ha esdevingut un pas necessari per exercir la llibertat d’expressió i de reunió i els drets de participació política i d’autodeterminació. Drets reconeguts per l’ordenament jurídic espanyol però que ara es passen pel folre. Però la desobediència no és un objectiu en si mateix, sinó un instrument per a arribar a l’1 d’octubre, votar i declarar la independència en cas que guanyi el Sí.

El deure d’obeir la justícia deixa de ser inapel·lable quan els òrgans de la judicatura comencen a fer política sense que ningú els hagi escollit per això.

A tu, lector/a, La Moncloa no et preguntarà si vols ser ciutadà/na de l’estat espanyol. En el fons no l’importa que vulguis ser-ho o no: considera que és la teva obligació, i punt. Per això et convidem, també a desobeir. I a votar SÍ o NO a la independència, segons les teves preferències. Són dues opcions igualment legítimes.

One Response

  1. Si voleu completar aquesta magnífica perspectiva psicològica des d’una situació filosòfica i jurídica llegiu el següent link. Està escrit el 2014 preveient que arribaríem a aquesta situació . Felicitats per l’article. Es molt útil. http://jaumepich.blogspot.com.es/2014/10/que-es-la-desobediencia-civil.html?m=1

Leave a Reply