Sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils

posted in: Opinió | 1

El nostre país s’ha vist sacsejat els darrers dies pel terrorisme gihadista. Una notícia que -malauradament massa sovint- veiem als mitjans de comunicació quan afecta altres llocs (París, Berlín, Istambul, Bagdad i un llarg etcètera) aquesta vegada l’hem vist a casa nostra. Amb aquest article volem repassar alguns punts, des d’una perspectiva psicològica i social i NO política, sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils.

Donem-nos permís per a fer el dol

Sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils - Psicòlegs per la IndependènciaEl dol és un procés que fem les persones davant de la pèrdua de persones estimades o de coses a les quals donàvem valor. Es manifesta amb tristesa, ràbia, impotència i sensació de soledat i de buidor. No és una patologia, sinó un procés natural, que s’ha de viure. Experimentar-lo ens ajuda a fer-nos a la idea que el que hem perdut ja no tornarà, i a recuperar la normalitat fins on sigui possible.

Les persones que han perdut sers estimats faran el seu dol, sense que es pugui determinar quant durarà. Es tracta d’un procés molt personal, que cadascú viu a la seva manera, i és bo que sigui així. Qui ha resultat ferit fa el dol d’una altra manera: pot haver patit lesions que, en alguns casos, poden ser irreversibles.

La resta de la societat també fa el seu propi dol. Anar a portar flors i espelmes al lloc dels fets, participar als minuts de silenci i altres manifestacions, etc., també són maneres d’expressar el dol. En aquest cas també per la pèrdua de la sensació de seguretat.

És important que, uns i altres, ens donem permís a nosaltres mateixos/es per a viure-ho. Cadascú a la seva manera. Cadascú durant el temps que necessiti. Després ja tindrem ocasió d’analitzar les causes polítiques, si s’hauria pogut evitar, si ha fallat la coordinació entre administracions, o si es van ignorar les alarmes.

La comunicació per part dels Mossos d’Esquadra i els mitjans

Considerem que la intervenció dels Mossos d’Esquadra està essent exemplar. En tots els vessants: el tècnic (control de la situació, investigacions), i el comunicatiu (xarxes socials i explicacions donades). Quan la crisi no s’havia estabilitzat, els missatges enviats a través de les xarxes socials en 3 idiomes van ser tranquil·litzadors, clars, i eficaços en demanar la col·laboració ciutadana. La bona coordinació amb les administracions i amb els cossos policials espanyols van ajudar a controlar la situació en poques hores.

Dels mitjans de comunicació s’esperava que informéssin sobre els fets i que féssin recomanacions a la ciutadania. La paraula “informar” prenia més sentit que mai, ja que implicava endinsar-se a l’allau de missatges de múltiples fonts i seleccionar només els de valor informatiu. Donar missatges vertaders, contrastats i, sobretot, útils. Alguns mitjans ho van complir; altres van aprofitar imatges per vestir-les de morbositat i oferir-les encara que no tinguéssin aquest preuat valor informatiu, o van contribuir a escampar rumors falsos (els ostatges en un restaurant turc, per exemple, o el nen australià suposadament desaparegut).

Per posar exemples: Que per il·lustrar les cues de cotxes degudes a l’operació gàbia posem una imatge de retencions a les rondes, té valor informatiu. És una imatge que ajuda a comprendre el que està passant. Publicar un vídeo d’un Mosso d’Esquadra abatent un terrorista també té valor informatiu: l’opinió pública ha de saber que ni aquesta, ni cap altra mort de terroristes, van ser execucions arbitràries: se’ls va neutralitzar després de demanar-los repetidament que es rendíssin i davant de l’amenaça creïble que podien continuar fent mal. Ara bé, publicar vídeos de persones ajagudes a terra mentre moren no té valor informatiu. No és necessari veure-ho per saber què està passant.

Després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, no responguem amb odi

Sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils - Psicòlegs per la IndependènciaEstat Islàmic no amaga el seu objectiu de crear un califat que inclogui la Península Ibèrica. Per a aconseguir-ho necessiten fer caure el govern i generar el caos. I la manera que han escollit és fer que els ciutadans ens enfrontem entre nosaltres i que les autoritats perdin el control. Precisament, el que no han d’aconseguir.

La unitat social és clau per a combatre el terrorisme. Incitar a l’odi i a la xenofòbia és la conseqüència que els terroristes esperen aconseguir. Per això crida l’atenció que els únics que han caigut a la trampa siguin, precisament, els que més s’oposen a la diversitat cultural: l’extrema dreta feixista. Només els feixistes han fet realitat el desig d’Estat Islàmic. Per part nostra, per a mantenir la pau social fem una crida a no respondre amb odi.

Compte amb els #NoTincPor

Que recuperar el carrer i la vida normal després dels atemptats a Barcelona i Cambrils és la millor manera de fer front a la por, no n’hi ha cap dubte. Però la por -i la valentia- s’han de contextualitzar. Que fem una cosa encara que ens faci por, no vol dir que no tinguem por. Vol dir que tenim la capacitat per a enfrontar-nos-hi. La por és una emoció que ens ha transmès l’evolució per a protegir-nos dels perills. Tenir por és normal.

La por no desapareix pel fet que no en volguem tenir. No és com quan érem petits, ens donavem un cop a una mà, i el pare o la mare ens ho curaven amb una bufada màgica i dient “ja està”. No. La por és real i les persones tenim dret a tenir-ne.

Inundar la nostra vida de #NoTincPor és molt útil i té beneficis indiscutibles. Però hem de mirar de respectar la por de qui té por. No forçar-lo a recuperar la vida normal 18 hores després d’un atemptat terrorista. I mirar que no se senti exclòs o amb remordiments perquè té por quan quasi ningú no en té. En la majoria de casos només serà una fase, però s’ha de passar. Cadascú al seu ritme i a la seva manera.

Què fan els/les professionals de la psicologia en una emergència?

La intervenció de psicòlegs/psicòlogues en situacions d’emergència s’està fent cada cop més notòria. Val la pena explicar quina és la tasca d’aquests professionals.

Bàsicament consisteix en escoltar, aclarir i acompanyar. Reconstruir el relat del que ha passat (explicar els fets de manera ordenada), per part de la víctima, l’ajudarà a netejar-ne el record: descartar coses que no són reals, però que la víctima ha incorporat al record a través de la imaginació. En una situació com la dels atemptats a Barcelona i Cambrils hi ha confusió, rumors, etc, que poden distorsionar el record dels fets.

També es facilita l’expressió emocional, s’intenta explicar què passarà a continuació i es fa un acompanyament per a reduir la sensació de soledat. Els/les professionals també donen suport en moments especialment difícils, com la identificació de familiars que poden haver mort o les declaracions davant de la policia.

One Response

  1. […] per confondre l’opinió pública i desprestigiar un cos policial que ha saldat amb èxit la crisi dels atemptats del 17 d’agost. Tot plegat amb un objectiu: embrutar la imatge dels Mossos d’Esquadra […]

Leave a Reply