Som el resultat de les nostres decisions

posted in: Opinió | 0

Som el resultat de les nostres decisions - BifurcacióLa vida és plena de decisions, i nosaltres som el resultat de les nostres decisions. Algunes de més fàcils, i d’altres ben difícils. Els nostres sentiments i desitjos d’una banda, i les obligacions i deures d’altra, ens creen conflictes constants. Unes persones, tendiran a deixar que guanyin els seus desitjos, seran més fidels als seus sentiments i necessitats genuïns. D’altres donaran prioritat al sentit del deure, a les normes establertes. Es el que des de la psicologia humanista s’anomena “conflicte de primer grau”. És el més comú dels conflictes: ens enfrontem a nosaltres mateixos. Hem de decidir des de com ens vestim, què mengem, i en quin mitjà de transport ens desplacem fins a quina professió o parella triem. Cada decisió, petita o gran, afecta a la nostra vida, i va conformant la nostra personalitat.

La CUP no ho tenia fàcil: per ser genuïns i fidels als seus principis s’havien d’enrocar en una postura de NO a Artur Mas. Les seves bases son anti-capitalistes i no podien investir a un senyor que representa la burgesia, les retallades i les privatitzacions. A l’altra banda hi ha la continuïtat del procés i el sentiment independentista. Negociar uns quants acords de caire social, votar sí a la figura d’Artur Mas, i tirar endavant. El conflicte estava servit. I calia decidir. Era impossible fer contents a tots els cupaires. I la cosa, com en tots els conflictes de primer grau, ha acabat amb la insatisfacció del 50%. Hi va haver un empat -el famós 1.515- entre sentiment i deure. Ha guanyat la part genuïna per 36 a 30, per damunt de la part “d’allò que s’esperava d’ells”, del “deure”. Igual que cada matí, quan hem de decidir si esmorzem fruita o un pastís de xocolata, una de les nostres parts quedarà contenta i l’altra s’hi haurà de conformar. Fés el que fés, la CUP en sortia mal parada en un 50%.

I ara què? Doncs més decisions: Junts pel sí haurà de decidir si canvia el candidat a última hora, o va a unes noves eleccions. I a partir d’aquí s’obriran negociacions entre els partits, noves decisions… i la nostra, la de cadascú: què votarem.

Però, per molt cansat que ens sembli tot plegat, per molt enfadats, decebuts, tristos, etc. que puguem estar, pensem que aquesta és la gràcia de la democràcia: poder debatre i poder prendre decisions. I també l’essència de la nostra vida. Som el resultat de les nostres decisions.

 

Pilar Morey Bulbena

Psicologia per l’Independència- Assemblea Nacional Catalana

Leave a Reply