Tallers de gestió d’emocions i resiliència

Tallers de gestió d'emocions i resiliència - Psicòlegs per la Independència

El procés psicològic del procés

No resulta inversemblant pensar, avui, que la gran quantitat de fets i esdeveniments que hem viscut els últims anys, plens de moments de fortes emocions, ens ha deixat, si més no, empremta. Fins i tot que ens ha passat factura. Des de l’eufòria prèvia a l’1 d’octubre de 2017 al moment actual, en el que es barregen molts sentiments i estats d’ànim diferents, l’independentisme ha viscut una muntanya russa emocional que ha hagut de gestionar tan bé com ha pogut.

Només cal observar al nostre voltant, els nostres familiars, amics i companys, per veure que hem viscut i estem vivint com a societat un procés psicoafectiu que a l’hora ens afecta com a individus. És el procés psicològic del procés. S’ha fet molta literatura del procés des d’un punt de vista racional i intel·lectual per intentar entendre què ha passat i buscar-hi solucions: valorar les declaracions dels líders del partits, fer hipòtesis sobre possibles estratègies polítiques, analitzar com ens pot afectar la situació geopolítica mundial, etc.

Els tallers de gestió d’emocions i resiliència

Ara proposem canviar el punt de vista i posar el focus d’atenció en nosaltres mateixos, per buscar altres solucions. És per això que

Des de Psicòlegs per la Independència, volem oferir a tothom que en tingui l’interès i/o la necessitat uns tallers de gestió d’emocions i resiliència.

Un espai on aturar-nos un moment, parar atenció a com ens han afectat els fets que hem viscut els últims temps, i preparar-nos pels esdeveniments que han de venir.

Tallers de gestió d'emocions i resiliència - Psicòlegs per la Independència

Els tallers de gestió d’emocions i resiliència estaran estructurat en 3 sessions de 2 hores i mitja cadascuna, amb la possibilitat d’oferir un espai de seguiment de dues hores al mes en funció de les necessitats de cada comunitat. Intentarem arribar a qualsevol punt del territori on hi hagi demanda. Seran tallers psicoeducatius, i els seus objectius seran els següents:

  • Donar eines als participants per a combatre el desgast emocional i aprendre a cuidar-nos en un context marcat per la repressió de l’estat espanyol. Es donarà informació i pautes generals bàsiques per tal que cada participant les apliqui segons la seva vivència i realitat.
  • Reconstruirem conjuntament el nostre relat per tal de ressituar-nos i prendre perspectiva.
  • Parlarem de la gestió emocional del canvi i reflexionarem sobre com ens ha afectat com a individus tots aquests esdeveniments, validant totes les respostes emocionals. Acceptar-les i prendre’n consciència és el primer pas per a aprendre a canalitzar-les.
  • Així mateix, treballarem les estratègies d’afrontament més comunes i els conceptes de resiliència individual i col·lectiva.

Es tracta, doncs, d’aprendre a cuidar-nos per a continuar la lluita. L’objectiu, com sempre, la independència.

Què volen aquesta gent?

La darrera operació policial contra l’independentisme ha tornat a posat en evidència la cara més fosca d’Espanya. Un estat que es diu “de dret”, però que actua com un règim quan deté persones “en previsió” de la possibilitat que algun dia cometin algun delicte en algun lloc, i després de detenir-les, comença a buscar les proves per justificar els arrestos que ja ha fet. Aquest modus operandi ens porta a preguntar-nos: Què volen aquesta gent?

Què volen aquesta gent - Psicologia per la Independència

És evident que tenen un grau d’impunitat que no tindrien en un país autènticament democràtic. No és normal –o no hauria de ser-ho- rebentar una porta amb un ariet, a les 6 de la matinada, per detenir una persona per una cosa que encara no ha fet i sense tenir cap indici de si arribarà a fer. El detall de les portes rebentades no és menor: Recordem la lletra de la famosa cançó de Maria del Mar Bonet?

De matinada han trucat
són al replà de l’escala
La mare, quan va a obrir,
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Doncs bé, la matinada de dilluns, la Guàrdia Civil no va trucar. I cap mare va poder anar a obrir la porta. En aquest aspecte, el que feia la policia franquista es queda curt. I a banda de la impunitat, també tenen molts recursos: mobilitzar 500 agents de la Guàrdia Civil per detenir 9 persones –quan, per exemple, es van desplegar només 400 efectius de l’exèrcit d’Espanya per ajudar en la catàstrofe de les pluges d’Alacant no fa ni dues setmanes-, dóna fe de les “prioritats” de l’estat espanyol.

Però… què volen aquesta gent? Els seus objectius són tres:

  • Desmobilitzar: Que els independentistes ens espantem i ens quedem a casa els propers dies enlloc de sortir al carrer per continuar la lluita noviolenta per la República i les llibertats.
  • Crispar: Que reaccionem amb violència per justificar el seu relat, ja que s’hi s’han hagut d’inventar les proves de que hi ha hagut violència és perquè no les han trobat. Com no van trobar les urnes de l’1 d’Octubre.
  • Desviar-nos: Que deixem de lluitar per la independència i lluitem per la democràcia i la llibertat d’expressió. Quan, en realitat, és la independència la que ens ha de permetre crear el marc legal per garantir la protecció dels drets, atès que Espanya no està interessada en fer-ho, ans al contrari. Voler defensar els drets i les llibertats sense la independència és com voler encendre els llums sense tenir la instal·lació elèctrica.

Que aconsegueixin aquests objectius o no, només depèn només de nosaltres. Tenim clar què volen aquesta gent, i tenim clar què volem nosaltres. Mantenim la mobilització i ho aconseguirem!

Per això, malgrat la boira, cal caminar (Lluís Llach)