Gestionar l’impacte psicològic del procés sobiranista. De l’1 d’Octubre al 155.

El dia 1 d’octubre de 2017 ha esdevingut una data que no només passarà a la història de Catalunya, sinó que també ha quedat marcada en totes les persones que la van viure. Però també ho seran tots els esdeveniments que es van derivar després d’haver votat i haver guanyat, de proclamar-se la República i finalment el cop d’estat amb l’aplicació del 155. Els presos polítics, l’exili del MHP Puigdemont i dels conseller i conselleres, i la gran quantitat de represaliats i represaliades així com la política de repressió policial i judicial contra la ciutadania catalana independentista per part de l’estat opresor.

L'impacte psicològic de l'1 d'Octubre - Psicologia per la Independència
Votació durant el referèndum de l’1 d’Octubre al Guinardó (Barcelona).
Font: Flickr

Es venia de diversos anys de reivindicació del dret a decidir i del referèndum d’autodeterminació, en els que l’estat d’ànim col·lectiu era de confiança, amb una autoestima ferma i un objectiu comú molt clar. Es feia servir l’humor i l’enginy per fer front a la incertesa del que havia de passar el dia del referèndum i l’energia que es respirava era molt positiva. Fins i tot podiem parlar de l’existència d’una unitat a nivell emocional.

L’1-O va tenir un doble efecte: d’una banda, es va aconseguir l’objectiu (vam votar) i es van viure moments molt emocionants; de l’altra banda, es va rebre una violència per part de l’Estat espanyol que no ens esperàvem i per la qual no estàvem preparats. Totes dues coses van tenir un impacte a nivell psicològic: d’una banda, s’ha reafirmat l’autoconfiança com a poble que va lluitar i va ser capaç de defensar-se, i de l’altra banda han aparegut altres tipus de sentiments derivats del xoc per la violència viscuda directa o indirectament.

A més a més, després de l’1-O s’han donat situacions que han anat desgastant l’estat d’ànim entre l’independentisme: la impunitat de la violència, la presó, l’exili, la pèrdua de la unitat, el judici farsa, les vagues de fam, etc. han generat diferents reaccions i sentiments en els independentistes, des de la ràbia i la por a la decepció, la desconfiança i la confusió. Es podria dir doncs que emocionalment també hi ha hagut una pèrdua de la unitat.

Un dels nostres objectius com a sectorial és incidir a aquest nivell, reconstruint el nostre relat per a apoderar-nos de nou i duent a terme accions per a preparar-nos mentalment per a continuar la lluita i per a poder resistir la guerra psicològica i la repressió que estem rebent.

Per tot això estem preparant una sèrie de tallers que durem a terme a tot el territori per ajudar a gestionar l’impacte psicològic de l’1 d’Octubre, i esperem informar-ne molt aviat.