La unió “social i política” fa la força

El control del territori és necessari per assolir la independència

Article escrit per l’equip de coordinació de Psicòlegs per la Independència

Les discrepàncies dels partits polítics independentistes i la seva manca d’entesa ens dibuixen una situació actual molt desencisadora. Analitzant des d’un punt de vista psicològic aquesta situació és comprensible que el moviment social independentista es trobi perplex. Observem cert bloqueig. D’una banda desencís, tristesa i esgotament; d’una altra ràbia, ira i enuig. Aquestes emocions són difícils de gestionar, incrementen l’estrès i tant poden dur al desànim, la desmobilització, com a explosions i manifestacions violentes que no són res més que expressions de malestar davant la percepció que tot l’esforç invertit ha estat estèril.

Uneix-te a psicòlegs per la independència
“Ebullició independentista” (Autor: Josep Renalies). Obtinguda de Viquipedia.

Tal vegada també cal valorar que tot el que ens ha passat des de l’1 d’octubre: votar i guanyar, proclamar la independència, l’exili, la presó, la brutal repressió contra el moviment independentista, el Consell per la República, tres anys votant a les eleccions i guanyant-les de forma continuada amb el 52%, etc…; tot això és una oportunitat. El nostre projecte continua sent-hi. Volem la República Catalana. Volem la independència. Aquesta és una posició més reflexiva. Passaran tres o cinc anys però quan arribi el moment hem d’estar preparats, ben situats, ara tenim molta més informació del nostre enemic. Ja sabem tot el que ens pot arribar a fer. Tot això que tenim al davant. Per la qual cosa ens hem d’anticipar, preparar i aquest posicionament és optimista, motivador i ens predisposa a continuar, a implicar-nos, apoderar-nos de la situació i prendre partit. Ja ho vam fer en el seu moment i ja sabem com es fa. Tenim l’aprenentage.

Des d’una perspectiva humana, tenir motivació per les coses és l’essència i el motor per tirar endavant els projectes. És la maquinària que ens fa mobilitzar i emprendre interès per aconseguir l’objectiu fixat. En el nostre cas, ser un poble lliure i independent. Som nosaltres qui lluitarem i guanyarem la República arrossegant la classe política. Hem de forçar que hi hagi millors cercles de confiança entre les institucions i els dirigents polítics. Els partits polítics han de ser honestos o creïbles. Cal posicionar el valor que es mereix el 52% del vot independentista a les urnes, un 52% de persones amb anhel de llibertat.

La República Catalana s’aconseguirà amb l’entesa i col·laboració dels pilars principals del moviment: el Parlament, els partits independentistes, el Consell per la República i la mobilització del poble. Dit d’una altra manera. Ens necessitem tots. Tots som protagonistes del nostre futur. “La unió política i social fa la força”. El poble català ha demostrat tenir aquesta força quan l’1 d’octubre es va coordinar conjuntament i va saber defensar la seva dignitat i autodeterminació.

Tenir motivació per les coses és l’essència i el motor per tirar endavant els projectes. En el nostre cas, ser un poble lliure i independent. Som nosaltres qui lluitarem i guanyarem la República arrossegant la classe política.

Ens hem de situar en el marc mental d’una futura república. Hem d’estar dempeus i enfortir la nostra resiliència. Ser perseverants i estimular espais de confiança entre tots. Hem de remarcar les nostre fortaleses com a poble i afeblir les discrepàncies. Hem de fer pinya i afavorir la motivació per empènyer.

En conclusió, hem d’empoderar-nos i tenir el control del territori generant cercles de confiança i seguretat, reprenent conjuntament objectius motivadors i proactius en benefici de la independència.  És l’hora de prendre més consciència de país i aplicar entesa i col·laboració entre tots. Tinguem visió estratègica i sapiguem aprofitar el 52% del vot independentista. Volem la independència i el nostre anhel de llibertat ens durà a aconseguir la República Catalana.

Salut mental i crisi social. Malestar psicològic. Primera part: El jovent

Article escrit per : Maria Roser Parellada. Psicòloga.

L’actual crisi democràtica pel que fa a drets i llibertats està posant al límit la resistència moral i ètica dels nostres joves pel que fa a valors i creences. El jovent es manifesta pels carrers i continuarà fent-ho per reivindicar drets fonamentals que ens han estat vulnerats i que dia a dia ens estan prenent.

Els joves volen visualitzar el seu rebuig als constants retrocessos de llibertats que actualment pateix el nostre país. Es detecta que, a data d’avui, el fet de viure a Catalunya i està sotmès al jou polític i judicial de l’estat espanyol posa en entredit tots els valors del Sistema.

Els joves estan reaccionant a aquest desengany amb la necessitat de fer valer i reflectir el desencant, la perplexitat i la desconfiança que hi ha amb aquest Sistema, actualment judicialitzat davant qualsevol causa legítima de Drets Fonamentals. 

La Sectorial de Psicologia identifica aquesta situació amb rellevant interès.

Primer de tot però, volem posar en relleu que la reflexió que volem oferir diferencia els actes vandàlics dels joves antisistema que busquen qualsevol situació com a excusa per dur a terme conductes antisocials i els joves independentistes i/o reivindicadors pacífics que es troben enmig d’aquestes actuacions i que una part d’aquests poden sumar-s’hi i altres acabar essent víctimes col·laterals de la situació.

Detectem una part de joves que aprofita les circumstàncies legítimes de protesta per generar aldarulls, o fins i tot la presència de determinats grups organitzats que busquen desestabilitzar el moviment pacífic que des de fa molts anys el poble català està duent a terme per defensar les nostres llibertats.

Si avaluem el tractament del comportament dels joves que mantenen una conducta vandàlica “per se”, considerem que l’abordatge terapèutic i l’anàlisi funcional d’aquestes conductes desajustades, s’han d’analitzar des d’un punt de vista conductual i emocional diferent, des d’una vessant psicològica més específica, cosa que no és el motiu i el sentit del present escrit. 

Situant-nos doncs en la comprensió del comportament dels joves que es troben en primera línia en la defensa de drets i llibertats i admetent la voluntat de voler oferir la nostra perspectiva professional i psicològica, volem apuntar que arran d’aquestes mobilitzacions, una part de la societat pot considerar que aquests joves estan desenvolupant certes dinàmiques conductuals de desaprovació pel que es consideraria socialment adequat.

Tanmateix, si seguim el ritme i l’evolució de la nostra història i l’avenç per aconseguir llibertats, hauríem de poder validar el comportament d’aquests joves en la seva lluita, per tal d’acompanyar-los en aquesta legítima defensa de llibertats vulnerades. La societat doncs, ha d’entendre què els ha dut a aquesta situació i saber trobar la manera d’empatitzar i apoderar-los en aquesta lluita. En definitiva, hem d’estar al seu costat si no volem perdre la credibilitat dels valors ètics i morals transmesos. 

El malestar psicològic i com fer-li front

Des d’una vessant psicosocial, identifiquem en el Sistema una greu violència estructural que impacta en la ciutadania. Front una situació de precarietat social i laboral i vulnerabilitat davant la repressió, s’infereix patiment en els nostres joves i una percepció de pèrdua de legitimitat de la seva conducta al carrer.

La manca de perspectives i d’un futur incert els pot incitar cap a un ofec i una pèrdua de contacte dels valors educacionals rebuts. La crisi sanitària de la Covid19, la crisi socioeconòmica derivada i l’agreujament del conflicte polític està portant al límit les seves frustracions i angoixes.

La desmotivació i les necessitats insatisfetes acompanyen estratègies de resposta reactiva i impulsiva. Ens estem adonant que cert percentatge del jovent experimenta un grau de frustració que es manifesta amb ansietat, angoixa, trsitesa i depressió per la percepció global de grans pèrdues.

Des de la psicologia, també ens hem de qüestionar aquests episodis i hem d’ajudar a donar respostes a aquestes necessitats. Psicològicament, l’ésser humà quan es troba amb un futur incert sent por i desmotivació, la qual cosa li fa perdre el rumb.

La vivència de restricció de drets fonamentals i la incoherència en les decisions repressives significa un risc per la integritat física i/o mental de la persona. Atenent a aquestes conductes angoixants i entenent els processos mentals, des del punt de vista d’afectació clínica, els joves poden desenvolupar des d’afectacions lleus en la seva salut mental, fins a conductes dissocials, amb desordres conductuals, consum de substàncies, fòbies, obsessions, paranoies, etc. 

Eines d’ajuda

Detallem a continuació un ventall de competències psicològiques, adequades i adaptatives, que permeten a la persona minimitzar els factors de risc i incrementar els factors de protecció davant situacions estressants: 

En conclusió, com a país, tots ens hem de sentir responsables de l’actual situació i complexa realitat que ens ha tocat viure.

Com a professionals de la psicologia estem copsant una sensació de menyspreu i desconsideració cap aquests joves que de forma valenta i coratjosa surten al carrer i es mobilitzen. Així com també es percep un risc que els joves perdin l’esperit i la valentia de sortir a reivindicar i defensar els seus drets, que són al cap i al fi els drets de tots, i que ens ajuden a evolucionar. Valorem que no els estem sostenint suficientment en els seus desenganys. Estem observant un trencament de comunicació amb ells, generant -en ocasions- una relació només de cerca de culpables, amb contingut emocional ofensiu i invalidant de la seva lluita legítima. 

En termes de salut mental, hem de vetllar i protegir aquestes situacions sistèmiques de patiment. És necessari atendre i mantenir un equilibri emocional que doni sentit i
que involucri als joves a retrobar un adequat rumb, exercint drets i llibertats sense riscos psicosocials. Els hem d’enfortir i apoderar en l’assoliment d’un món millor, ple d’esperança i amb projecte nacional de futur. 

Atenent a la reflexió exposada, tothom que ho necessiti pot demanar ajuda professional.

Des de la sectorial de Psicologia s’ha activat un servei gratuït d’assistència i suport psicològic.