Salut mental i crisi social. Malestar psicològic. Primera part: El jovent

Article escrit per : Maria Roser Parellada. Psicòloga.

L’actual crisi democràtica pel que fa a drets i llibertats està posant al límit la resistència moral i ètica dels nostres joves pel que fa a valors i creences. El jovent es manifesta pels carrers i continuarà fent-ho per reivindicar drets fonamentals que ens han estat vulnerats i que dia a dia ens estan prenent.

Els joves volen visualitzar el seu rebuig als constants retrocessos de llibertats que actualment pateix el nostre país. Es detecta que, a data d’avui, el fet de viure a Catalunya i està sotmès al jou polític i judicial de l’estat espanyol posa en entredit tots els valors del Sistema.

Els joves estan reaccionant a aquest desengany amb la necessitat de fer valer i reflectir el desencant, la perplexitat i la desconfiança que hi ha amb aquest Sistema, actualment judicialitzat davant qualsevol causa legítima de Drets Fonamentals. 

La Sectorial de Psicologia identifica aquesta situació amb rellevant interès.

Primer de tot però, volem posar en relleu que la reflexió que volem oferir diferencia els actes vandàlics dels joves antisistema que busquen qualsevol situació com a excusa per dur a terme conductes antisocials i els joves independentistes i/o reivindicadors pacífics que es troben enmig d’aquestes actuacions i que una part d’aquests poden sumar-s’hi i altres acabar essent víctimes col·laterals de la situació.

Detectem una part de joves que aprofita les circumstàncies legítimes de protesta per generar aldarulls, o fins i tot la presència de determinats grups organitzats que busquen desestabilitzar el moviment pacífic que des de fa molts anys el poble català està duent a terme per defensar les nostres llibertats.

Si avaluem el tractament del comportament dels joves que mantenen una conducta vandàlica “per se”, considerem que l’abordatge terapèutic i l’anàlisi funcional d’aquestes conductes desajustades, s’han d’analitzar des d’un punt de vista conductual i emocional diferent, des d’una vessant psicològica més específica, cosa que no és el motiu i el sentit del present escrit. 

Situant-nos doncs en la comprensió del comportament dels joves que es troben en primera línia en la defensa de drets i llibertats i admetent la voluntat de voler oferir la nostra perspectiva professional i psicològica, volem apuntar que arran d’aquestes mobilitzacions, una part de la societat pot considerar que aquests joves estan desenvolupant certes dinàmiques conductuals de desaprovació pel que es consideraria socialment adequat.

Tanmateix, si seguim el ritme i l’evolució de la nostra història i l’avenç per aconseguir llibertats, hauríem de poder validar el comportament d’aquests joves en la seva lluita, per tal d’acompanyar-los en aquesta legítima defensa de llibertats vulnerades. La societat doncs, ha d’entendre què els ha dut a aquesta situació i saber trobar la manera d’empatitzar i apoderar-los en aquesta lluita. En definitiva, hem d’estar al seu costat si no volem perdre la credibilitat dels valors ètics i morals transmesos. 

El malestar psicològic i com fer-li front

Des d’una vessant psicosocial, identifiquem en el Sistema una greu violència estructural que impacta en la ciutadania. Front una situació de precarietat social i laboral i vulnerabilitat davant la repressió, s’infereix patiment en els nostres joves i una percepció de pèrdua de legitimitat de la seva conducta al carrer.

La manca de perspectives i d’un futur incert els pot incitar cap a un ofec i una pèrdua de contacte dels valors educacionals rebuts. La crisi sanitària de la Covid19, la crisi socioeconòmica derivada i l’agreujament del conflicte polític està portant al límit les seves frustracions i angoixes.

La desmotivació i les necessitats insatisfetes acompanyen estratègies de resposta reactiva i impulsiva. Ens estem adonant que cert percentatge del jovent experimenta un grau de frustració que es manifesta amb ansietat, angoixa, trsitesa i depressió per la percepció global de grans pèrdues.

Des de la psicologia, també ens hem de qüestionar aquests episodis i hem d’ajudar a donar respostes a aquestes necessitats. Psicològicament, l’ésser humà quan es troba amb un futur incert sent por i desmotivació, la qual cosa li fa perdre el rumb.

La vivència de restricció de drets fonamentals i la incoherència en les decisions repressives significa un risc per la integritat física i/o mental de la persona. Atenent a aquestes conductes angoixants i entenent els processos mentals, des del punt de vista d’afectació clínica, els joves poden desenvolupar des d’afectacions lleus en la seva salut mental, fins a conductes dissocials, amb desordres conductuals, consum de substàncies, fòbies, obsessions, paranoies, etc. 

Eines d’ajuda

Detallem a continuació un ventall de competències psicològiques, adequades i adaptatives, que permeten a la persona minimitzar els factors de risc i incrementar els factors de protecció davant situacions estressants: 

En conclusió, com a país, tots ens hem de sentir responsables de l’actual situació i complexa realitat que ens ha tocat viure.

Com a professionals de la psicologia estem copsant una sensació de menyspreu i desconsideració cap aquests joves que de forma valenta i coratjosa surten al carrer i es mobilitzen. Així com també es percep un risc que els joves perdin l’esperit i la valentia de sortir a reivindicar i defensar els seus drets, que són al cap i al fi els drets de tots, i que ens ajuden a evolucionar. Valorem que no els estem sostenint suficientment en els seus desenganys. Estem observant un trencament de comunicació amb ells, generant -en ocasions- una relació només de cerca de culpables, amb contingut emocional ofensiu i invalidant de la seva lluita legítima. 

En termes de salut mental, hem de vetllar i protegir aquestes situacions sistèmiques de patiment. És necessari atendre i mantenir un equilibri emocional que doni sentit i
que involucri als joves a retrobar un adequat rumb, exercint drets i llibertats sense riscos psicosocials. Els hem d’enfortir i apoderar en l’assoliment d’un món millor, ple d’esperança i amb projecte nacional de futur. 

Atenent a la reflexió exposada, tothom que ho necessiti pot demanar ajuda professional.

Des de la sectorial de Psicologia s’ha activat un servei gratuït d’assistència i suport psicològic.

Decàleg per cuidar-nos de la repressió

Des de l’1 d’octubre de 2017 i, ara, amb la sentència, moltes persones pateixen símptomes d’estrès crònic, tant emocional com físic. Unes han patit i pateixen la violència i la injusticia a la pròpia pell; d’altres, per la sensació d’impotència davant l’allau d’imatges i informacions d’abusos de poder.

És important cuidar-nos per mantenir l’equilibri emocional personal i col.lectiu.

A continuació s’expliquen breument 10 recursos provinents de la Psicologia Positiva, el Mindfulness (consciència plena) i el Coaching de Salut que ens poden ajudar a prevenir i gestionar l’estrès.

1. RESPIRAR. Aturar-nos i fer unes quantes respiracions conscients ens fa estar en el moment present i recuperar la calma. No cal forçar la manera com respirem, només escoltant la nostra respiració unes 3 vegades ja en notarem l’efecte. Ajuda a concentrar-s’hi posar l’atenció a on sentim aquesta respiració amb més intensitat (narius, boca, pit, ventre…).

Inspira Expira - Psicòlegs per la Independència

2 CENTRAR-SE EN EL COS. Escoltar-lo. Fer un repàs conscient de les sensacions que notem en les diferents parts del cos ens tranquil.litza. Es comença pels peus i mentalment es va pujant fins acabar a la cara i el cap. No cal modificar la postura, només ser conscients del que sentim (calor o fred, formigueig, tensió…).

3. POSTURA DE DIGNITAT. Quan estem preocupats tendim a encongir-nos. Canviar la postura i adoptar-ne una de més dreta ens fa sentir empoderats. Podem realitzar-ho asseguts o dempeus, com a mínim durant dos minuts.

Tapping - Psicòlegs per la Independència

4. “TAPPING”. Fer-se uns copets amb 3-4 dits en un punt d’acupuntura de la clavícula (veure a la imatge) durant una estona serveix per disminuir ràpidament l’angoixa. Per exemple, quan en sentim davant d’un atac personal o d’alguna imatge o informació que veiem.

5. PRACTICAR L’AGRAÏMENT. Està estudiat que les persones agraïdes se senten millor que les que no ho són tant. Trobar un mínim de 3 motius pels quals estem agraïts cada dia ens fa sentir més bé i alhora contribuim a fer una societat més amable.

6. ABRAÇADES I GESTOS. Aquesta pràctica incrementa la secreció de l’hormona oxitocina (la de la tendresa) i disminueix el cortisol (la de l’estrès). Abraçar els altres i a nosaltres mateixos ens fa millorar el benestar.

7. GESTIONAR LES EMOCIONS. Fer cas de les nostres emocions: posar-hi nom, localitzar a quina part del cos les sentim i quins pensaments les acompanyen ens ajuda a disminuir-ne la intensitat. És important compartir-les.

8. RECONEIXEMENT. És una de les necessitats de l’ésser humà. Hem de reconèixer als altres i a nosaltres mateixos per tots els esforços que ja estem fent i també les qualitats i accions que posem al servei dels altres.

9. PENSAR DE MANERA DIFERENT. Davant de circumstàncies difícils practicar un canvi de perspectiva ens pot fer veure la situació menys negra i recuperar l’esperança. Veure el got per la part plena i no per la buida. En definitiva, ser més positius i utilitzar l’humor.

10. ESTIL DE VIDA SALUDABLE. Cuidar l’alimentació, tenir contacte amb la natura. Meditar, practicar ioga, dedicar temps a allò que ens agrada… ens servirà per mantenir la ment i el cos en les millors condicions possibles per fer front als temps d’incertesa que estem vivint.

Quan i com practicar?

És recomanable practicar un o més punts del decàleg com a mínim un cop al dia. L’ordre no importa, però és preferible començar per la respiració conscient com a preparació prèvia abans de realitzar els altres punts. Podem dedicar-hi un minut o més estona i realitzar-ho en qualsevol moment del dia i lloc. És molt important la pràctica diària per estar forts en el dia a dia i per quan es presentin moments més difícils o situacions adverses. És com fer exercici físic de manera regular per estar en forma.

Descarrega’t aquest decàleg en PDF fent clic aquí.

Text: Jaci Molins

Il.lustracions: Eva Molins