Article escrit per l’equip de coordinació de Psicòlegs per la Independència
Les discrepàncies dels partits polítics independentistes i la seva manca d’entesa ens dibuixen una situació actual molt desencisadora. Analitzant des d’un punt de vista psicològic aquesta situació és comprensible que el moviment social independentista es trobi perplex. Observem cert bloqueig. D’una banda desencís, tristesa i esgotament; d’una altra ràbia, ira i enuig. Aquestes emocions són difícils de gestionar, incrementen l’estrès i tant poden dur al desànim, la desmobilització, com a explosions i manifestacions violentes que no són res més que expressions de malestar davant la percepció que tot l’esforç invertit ha estat estèril.
Tal vegada també cal valorar que tot el que ens ha passat des de l’1 d’octubre: votar i guanyar, proclamar la independència, l’exili, la presó, la brutal repressió contra el moviment independentista, el Consell per la República, tres anys votant a les eleccions i guanyant-les de forma continuada amb el 52%, etc…; tot això és una oportunitat. El nostre projecte continua sent-hi. Volem la República Catalana. Volem la independència. Aquesta és una posició més reflexiva. Passaran tres o cinc anys però quan arribi el moment hem d’estar preparats, ben situats, ara tenim molta més informació del nostre enemic. Ja sabem tot el que ens pot arribar a fer. Tot això que tenim al davant. Per la qual cosa ens hem d’anticipar, preparar i aquest posicionament és optimista, motivador i ens predisposa a continuar, a implicar-nos, apoderar-nos de la situació i prendre partit. Ja ho vam fer en el seu moment i ja sabem com es fa. Tenim l’aprenentage.
Des d’una perspectiva humana, tenir motivació per les coses és l’essència i el motor per tirar endavant els projectes. És la maquinària que ens fa mobilitzar i emprendre interès per aconseguir l’objectiu fixat. En el nostre cas, ser un poble lliure i independent. Som nosaltres qui lluitarem i guanyarem la República arrossegant la classe política. Hem de forçar que hi hagi millors cercles de confiança entre les institucions i els dirigents polítics. Els partits polítics han de ser honestos o creïbles. Cal posicionar el valor que es mereix el 52% del vot independentista a les urnes, un 52% de persones amb anhel de llibertat.
La República Catalana s’aconseguirà amb l’entesa i col·laboració dels pilars principals del moviment: el Parlament, els partits independentistes, el Consell per la República i la mobilització del poble. Dit d’una altra manera. Ens necessitem tots. Tots som protagonistes del nostre futur. “La unió política i social fa la força”. El poble català ha demostrat tenir aquesta força quan l’1 d’octubre es va coordinar conjuntament i va saber defensar la seva dignitat i autodeterminació.
“Tenir motivació per les coses és l’essència i el motor per tirar endavant els projectes. En el nostre cas, ser un poble lliure i independent. Som nosaltres qui lluitarem i guanyarem la República arrossegant la classe política.“
Ens hem de situar en el marc mental d’una futura república. Hem d’estar dempeus i enfortir la nostra resiliència. Ser perseverants i estimular espais de confiança entre tots. Hem de remarcar les nostre fortaleses com a poble i afeblir les discrepàncies. Hem de fer pinya i afavorir la motivació per empènyer.
En conclusió, hem d’empoderar-nos i tenir el control del territori generant cercles de confiança i seguretat, reprenent conjuntament objectius motivadors i proactius en benefici de la independència. És l’hora de prendre més consciència de país i aplicar entesa i col·laboració entre tots. Tinguem visió estratègica i sapiguem aprofitar el 52% del vot independentista. Volem la independència i el nostre anhel de llibertat ens durà a aconseguir la República Catalana.