coronavirus

El mes de març de 2020, una pandèmia deixa a tota la població en estat d’alarma. La virulència del virus és potent; el desconeixement científic, preocupant; l’estructura sanitària, insuficient; les institucions responsables de vehicular les mesures necessàries, desorientades.

Una pandèmia d’abast mundial que s’instal·la i que requereix l’esforç i la col·laboració de tots per fer-hi front. Calen mesures sanitàries, polítiques i econòmiques. El desconeixement i la improvisació acaben generant situacions de patiment greu per la població, malgrat l’esforç.

Des de la sectorial de psicologia de l’ANC hi fem front ràpidament, gràcies als voluntaris, oferint un servei telefònic gratuït per contenir, en la mesura del possible, les ansietats que es desvetllen. Una tasca puntual per estimular mecanismes i recursos de suport a la població de Catalunya. De mica en mica s’hi van afegint d’altres dispositius en la mateixa direcció.

Cal que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya faci patent la necessitat de més professionals (que ja estan disponibles). És l’hora que proposi un pla d’assistència contemplant el bon exercici professional. Calen més places de formació sanitària especialitzada (PIR). Cal posar en valor els professionals amb anys d’experiència i formació.

Han passat 9 mesos. Ha quedat patent el greu patiment emocional d’una part important de la població. També ha quedat patent, novament, que l’estructura sanitària, precària envers l’assistència psicològica, no pot assumir la demanda generada. Sembla que ni en aquesta situació tan extrema, els responsables de vetllar per la ciutadania són capaços de respondre a les necessitats. No són capaços de redreçar les prioritats i deixen immersa en la desesperació una part important de la població.

Aquest mes de novembre l’ANC ha rebut una demanda d’assistència psicològica per part d’un CAP. Estan desbordats i no deuen ser els únics. Ens consta que és la situació de molts CAPs.

Davant d’aquesta sol·licitud, visualitzem que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya no està fent la seva feina: ha d’exercir molta més pressió a les institucions, perquè els psicòlegs hem de vetllar per la salut mental de la població. Cal revertir el model actual, on la medicació psiquiàtrica, en molts casos cronifica la situació clínica. Hi ha estudis que així ho avalen. Cal que el Col·legi faci patent la necessitat de més professionals (que ja estan disponibles). És l’hora que proposi un pla d’assistència contemplant el bon exercici professional. Calen més places de formació sanitària especialitzada (PIR). Cal posar en valor els professionals amb anys d’experiència i formació. No n’hi ha prou amb una acció reactiva: cal una acció proactiva i mostrar que és molt més car (emocionalment i econòmicament) curar que prevenir.

Davant d’aquesta sol·licitud, visualitzem que alguns Ajuntaments i la Generalitat no estan proporcionant la resposta necessària. I el que està en joc és transcendent. Cal que assumeixin la seva responsabilitat sense dil·lacions. Ara tornen a posar els professionals als peus dels cavalls, apel·lant al voluntariat.

Ens preguntem si aquests 9 mesos no han estat temps suficient per generar els recursos necessaris. És que no n’aprenem, de l’experiència? Sabíem que vindria una segona onada i potser una tercera. Hem de sostenir aquesta precarietat en salut mental? Fins quan? Hem de deixar patir la població?

Ens diuen que no hi ha diners. I on són els diners? On van els diners dels catalans? Com s’administren els diners que sí que hi ha? S’han modificat les prioritats? Novament l’espoli fiscal ens deixa desprotegits i mancats de recursos imprescindibles.

Es torna a posar en evidència que cal un nou model de país, on els diners de Catalunya es puguin gestionar des de Catalunya. On siguem nosaltres qui tinguem la clau de la caixa. On nosaltres decidim les nostres prioritats i les puguem aplicar sense dependre de lleis i de polítics que no són els nostres.

Coneixedors de la pressió i tensió que esteu vivint en aquests moments, totes aquelles persones que esteu a la primera línia da l’acció en aquesta alerta pel coronavirus (sanitaris, personal de neteja, administratius, cuidadors, gerents…), voldríem donar-vos alguns consells per si us són d’ajuda i us permeten tenir cura de vosaltres mateixos.

Com afecta als professionals de la salut la gestió del COVID-19

Situació temporal: Aquesta situació d’emergència és temporal. Potser es pot allargar, però recuperarem les nostres vides. Ens hem d’organitzar per una temporada: no és per a sempre.

Seguiment de les notícies: És important mantenir-nos informats de la situació, però també ho és gestionar aquesta informació de manera que ens ajudi. Si notem que ens genera massa ansietat, la podem dosificar en uns 2 cops al dia. Es tracta que ens ajudi a ubicar-nos, no a desbordar-nos.

Horaris laborals: Probablement aquests dies els teus horaris habituals es vegin alterats i potser, també, algunes de les teves funcions. Les necessitats són moltes, però tothom té un límit. Si en algun moment consideres que has de parar, comunica-ho als teus superiors. Escolta el teu cos: no cal ser un “superheroi”. Sobrepassar el teu límit no serà bo ni per a tu ni per a la comunitat. Entén i accepta que cadascú té el seu límit. Tots ens hem de cuidar.

Suport familiar: Demana als teus familiars, que haurien d’estar confinats:

• Que et garanteixin tot el que necessitis quan siguis a casa: menjar, higiene personal…
• Que prenguin consciència del teu esforç i cansament i, per tant, t’alliberin de les teves tasques domèstiques habituals. Mentre ets fora de casa cuides els altres. A casa t’has de cuidar tu i ells t’han de cuidar a tu.

Gestió de les teves emocions

És probable que les situacions que estàs vivint facin aflorar algunes emocions que habitualment gestiones bé, però que ara t’és més complicat.

• La por pel contacte continuat amb persones que no saps si estan infectades, i el fet de no tenir totes les mesures preventives als centres hospitalaris, residencies, etc, generen un estrès afegit. Això pot derivar en ansietat, que és més difícil de manejar. Quan sentis que això s’apodera de tu fes un petit recés. Recorda que estàs fent tot el que pots per a protegir-te. Busca un espai reservat. Les tècniques de relaxació hi ajuden molt: concentra’t en el teu cos, fés unes 10 respiracions profundes fins que recuperis l’equilibri. Fes-ho tantes vegades com ho necessitis durant la teva jornada laboral. També t’ajudaria fer-ho abans de començar la jornada i en el teu descans.
• La ràbia per tot el que estem vivint i com t’afecta a tu directament també augmentarà. Necessites alliberar-la. Espontàniament et pot sortir en forma de queixa, però ni és l’únic canal, ni és el que més et descarregarà. Busca algun objecte (com ara un coixí) contra el qual descarregar físicament l’energia acumulada que et sobrecarrega. Ha de ser un objecte amb el qual no et facis mal. La ràbia acumulada et generarà una gran tensió i tendiràs a fer-te contractures musculars que et faran mal. Si t’instal·les en la queixa patiràs molt més. Hi ha moltes coses que no depenen encara que tinguis raó. Si tens una via eficaç de queixa fes-la servir, però anar remugant encara et mantindrà més tensa.
• La impotència també et pot neguitejar. Veure tot el que et toca fer, amb poc temps, amb molta pressió… Atura’t un moment i organitza mentalment o per escrit totes les tasques encomanades, prioritzant-les segons les necessitats. Fes-les tant de pressa i tant bé com puguis, però no corris. Són molts dies sota pressió.
• La frustració serà una companyia indesitjable en aquests moments. Centra’t en el que sí que pots fer, no en allò que no pots fer. Mentre et dediques a pensar en el que no podràs fer o en que ho faires d’una altra manera, estàs deixant de fer el que convé.

Gestió de les emocions amb els companys de feina

Els conflictes entre companys en les situacions límits són més habituals. Cal més tolerància, ja que hi ha coses que en altres moments no serien un problema però ara sí que ho són.

• Intenta desenvolupar tanta empatia com puguis. Els teus companys estan igual que tu.
• Inverteix l’energia en buscar solucions i no en assenyalar conflictes.
• Quan parlis amb companys deixa de banda els termes absoluts, com els “Tu sempre” o els “Tu mai”. Parla d’allò que us ocupa en aquell moment i no posis sobre la taula temes pendents, ja que no és el moment. Ja trobaràs aquest moment si el busques, però no serà ara.
• Abans de plantejar qualsevol qüestió, pensa bé com ho faràs. En aquests moments la càrrega emocional pot fer que l’espontaneïtat et faci una mala passada.

Quan arribis a casa

• Segur que la família té ganes de tenir-te a casa. Potser quan arribis volen explicar-te un munt de coses. Demana’ls que t’expliquin el més urgent. Altres coses poden esperar que tu t’hagis pres la teva estona per a ressituar-te.
• Vés a la teva habitació, prepara’t per una bona dutxa o bany i aprofita per relaxar-te i mimar-te. Després de la dutxa, hidrata’t la pell, que t’ho agrairà. Si la música t’ajuda, busca la que t’agrada i així, sense pressa, aniràs recuperant el teu estat interior de calma.
• Si pots, fes algun exercici d’estiraments o relaxació, que també t’ajudarà. No és el mateix que l’exercici però el teu cos t’ho agrairà.
• Ja estàs preparada per escoltar a la família o companys de pis en millors condicions i amb ganes de compartir aquella estona. Segur que el tema -el coronavirus- sortirà, però procura que no sigui l’únic. Segur que hi ha moltes altres coses sobre les quals es pot xerrar.
• Alimenta’t bé. Intenta mantenir un bon horari de descans. El teu cos ha de recuperar l’energia per a l’endemà.
• Tots necessitem contacte social, però no dediquis massa estona a les xarxes socials si això va en detriment del teu descans. T’has de cuidar molt.

Marga Pérez i Herms (Psicòloga)