La darrera operació policial contra l’independentisme ha tornat a posat en evidència la cara més fosca d’Espanya. Un estat que es diu “de dret”, però que actua com un règim quan deté persones “en previsió” de la possibilitat que algun dia cometin algun delicte en algun lloc, i després de detenir-les, comença a buscar les proves per justificar els arrestos que ja ha fet. Aquest modus operandi ens porta a preguntar-nos: Què volen aquesta gent?
És evident que tenen un grau d’impunitat que no tindrien en un país autènticament democràtic. No és normal –o no hauria de ser-ho- rebentar una porta amb un ariet, a les 6 de la matinada, per detenir una persona per una cosa que encara no ha fet i sense tenir cap indici de si arribarà a fer. El detall de les portes rebentades no és menor: Recordem la lletra de la famosa cançó de Maria del Mar Bonet?
De matinada han trucat
són al replà de l’escala
La mare, quan va a obrir,
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Doncs bé, la matinada de dilluns, la Guàrdia Civil no va trucar. I cap mare va poder anar a obrir la porta. En aquest aspecte, el que feia la policia franquista es queda curt. I a banda de la impunitat, també tenen molts recursos: mobilitzar 500 agents de la Guàrdia Civil per detenir 9 persones –quan, per exemple, es van desplegar només 400 efectius de l’exèrcit d’Espanya per ajudar en la catàstrofe de les pluges d’Alacant no fa ni dues setmanes-, dóna fe de les “prioritats” de l’estat espanyol.
Però… què volen aquesta gent? Els seus objectius són tres:
- Desmobilitzar: Que els independentistes ens espantem i ens quedem a casa els propers dies enlloc de sortir al carrer per continuar la lluita noviolenta per la República i les llibertats.
- Crispar: Que reaccionem amb violència per justificar el seu relat, ja que s’hi s’han hagut d’inventar les proves de que hi ha hagut violència és perquè no les han trobat. Com no van trobar les urnes de l’1 d’Octubre.
- Desviar-nos: Que deixem de lluitar per la independència i lluitem per la democràcia i la llibertat d’expressió. Quan, en realitat, és la independència la que ens ha de permetre crear el marc legal per garantir la protecció dels drets, atès que Espanya no està interessada en fer-ho, ans al contrari. Voler defensar els drets i les llibertats sense la independència és com voler encendre els llums sense tenir la instal·lació elèctrica.
Que aconsegueixin aquests objectius o no, només depèn només de nosaltres. Tenim clar què volen aquesta gent, i tenim clar què volem nosaltres. Mantenim la mobilització i ho aconseguirem!
Per això, malgrat la boira, cal caminar (Lluís Llach)