Rosanna Royo i Pla, activista, membre de la sectorial de Psicòlegs per la Independència i psicòloga forense del Departament de Justícia del Govern de Catalunya.
Quan el dia 16 de març d’enguany van detenir i engarjolar a Madrid, poques hores abans de participar a la manifestació “L’#AutodeterminacióNoÉsDelicte“, organitzada per l’ANC, al nostre fill, en Jordi Alemany, membre del secretariat de l’Assemblea, lluny d’aturar-me, em vaig activar. De manera espontània vaig teixir un espai de suport amb d’altres famílies del jovent represaliat del Gironès.
Recordo que per enfortir-nos ens va anar d’allò més bé trobar-nos. No penseu que va ser per autocompadir-nos, sinó per crear resiliència per suportar la repressió. Ens va ser balsàmic sopar plegats a l’espai gastronòmic del Casal Independentista El Forn, a l’entrada del barri vell de Girona. Gaudir amb la cultura gastronòmica mil·lenària dels nostres Països Catalans, impagable. Ja sabeu que si les neurones no estan ben alimentades pateixen i us ben asseguro que no van patir gens. També ens va ajudar de valent per trencar la por i ens va protegir practicar l’humor, la xalera, enfront de tanta ignomínia. A l’actualitat ens cuidem i no deixem de teixir complicitats de suport mutu.
Malauradament ja sabem que la repressió d’aquest estat monàrquic, autoritari i colonial no s’atura. Ara al nostre fill Jordi Alemany li demanen cinc anys de presó i multes astronòmiques per haver tret una bandera, que no ens representa, de la Generalitat a Girona, en un acte on hi van participar tres-centes persones.
Intenten aïllar als líders, a les famílies, ens volen desgastats, que ens rendim. Constantment ens posen a prova amb la seva duresa i la seva absoluta impunitat. Fa temps que no tenim rutines i ens volen crear la indefensió apresa. No obstant, nosaltres resistim i “renaixem de les nostres ferides” (*Xavi Sarrià) quan tornem a patir de nou un altre relat inventat d’una nova i esperpèntica repressió com el 23S. Reexperimentem i pensem amb el dany moral dels detinguts, de les seves famílies i del seu entorn més proper.
A la Jornada Internacional de Noviolència organitzada per l’ANC a Barcelona el 28 de setembre, la representant del Mejlis del tàtar de Crimea als Estats Units, Ayla Bakkalli, quan li van preguntar com gestiona el seu poble les emocions ens va corroborar la nostra decisió de trencar la por amb l’acció col·lectiva. Parlava de construir col·lectivitat, de la passió que tenim com a sentiment d’identitat amb tot allò que ens defineix com a poble. De l’afirmació de qui som, de la nostra música, la nostra cultura, les nostres tradicions, la poesia, els nostres matisos que ens connecten amb qui som. Va afegir la importància de generar un discurs propi i defugir de les narratives que no son nostres i sobretot evitar l’aïllament.
Ayla Bakkalli ens va dir sàviament: ”Quan t’enfrontes a l’opressió tens dues opcions: desaparèixer o fer-te més fort. Ser més forts és a les nostres mans. Amb perseverança, confiança, i teixint aliances i amb la lluita no violenta.”
Vaig tenir el plaer de saludar-la personalment i li vaig regalar una frase d’un gran escriptor dels nostres Països Catalans, en Joan Fuster: “Les cançonetes no fan les revolucions, però ajuden a fer-les”.
Nosaltres, com a familiars dels represaliats, no claudiquem. Aquí estem i seguim i seguirem, creatives, col·lectivitzant-nos, creant capacitat de suportar la repressió, creant xarxa amb la creació d’estructures d’ajuda mútua. No oblidem que vindran més escenaris de repressió i hem de practicar l’autogovern dotant-lo de resistència perquè els hi sigui molt difícil reprimir-nos .
“Renaixem
de les guerers que es lliuren
a les valls fosques de les nostres vides
Renaixem de totes les derrotes
si hem caigut ens alçarem mil voltes
fills de l’aigua, la terra i el foc
Renaixem amb tu i amb tu vencerem”
“Renaixem”(Xavi Sarrià, 2017)
* Xavi Sarrià és un brigadista dels nostres Països Catalans, escriptor i músic valencià, cantant i guitarrista. Va formar part d’Obrint Pas”
També ens podeu escriure a l’adreça 
