Rosanna Royo i Pla, activista, membre de la sectorial de Psicòlegs per la Independència i psicòloga forense del Departament de Justícia del Govern de Catalunya.

Quan el dia 16 de març d’enguany van detenir i engarjolar a Madrid, poques hores abans de participar a la manifestació “L’#AutodeterminacióNoÉsDelicte“, organitzada per l’ANC, al nostre fill, en Jordi Alemany, membre del secretariat de l’Assemblea, lluny d’aturar-me, em vaig activar. De manera espontània vaig teixir un espai de suport amb d’altres famílies del jovent represaliat del Gironès.

Recordo que per enfortir-nos ens va anar d’allò més bé trobar-nos. No penseu que va ser per autocompadir-nos, sinó per crear resiliència per suportar la repressió. Ens va ser balsàmic sopar plegats a l’espai gastronòmic del Casal Independentista El Forn, a l’entrada del barri vell de Girona. Gaudir amb la cultura gastronòmica mil·lenària dels nostres Països Catalans, impagable. Ja sabeu que si les neurones no estan ben alimentades pateixen i us ben asseguro que no van patir gens. També ens va ajudar de valent per trencar la por i ens va protegir practicar l’humor, la xalera, enfront de tanta ignomínia. A l’actualitat ens cuidem i no deixem de teixir complicitats de suport mutu.

Malauradament ja sabem que la repressió d’aquest estat monàrquic, autoritari i colonial no s’atura. Ara al nostre fill Jordi Alemany li demanen cinc anys de presó i multes astronòmiques per haver tret una bandera, que no ens representa, de la Generalitat a Girona, en un acte on hi van participar tres-centes persones.

Intenten aïllar als líders, a les famílies, ens volen desgastats, que ens rendim. Constantment ens posen a prova amb la seva duresa i la seva absoluta impunitat. Fa temps que no tenim rutines i ens volen crear la indefensió apresa. No obstant, nosaltres resistim i “renaixem de les nostres ferides” (*Xavi Sarrià) quan tornem a patir de nou un altre relat inventat d’una nova i esperpèntica repressió com el 23S. Reexperimentem i pensem amb el dany moral dels detinguts, de les seves famílies i del seu entorn més proper.

A la Jornada Internacional de Noviolència organitzada per l’ANC a Barcelona el 28 de setembre, la representant del Mejlis del tàtar de Crimea als Estats Units, Ayla Bakkalli, quan li van preguntar com gestiona el seu poble les emocions ens va corroborar la nostra decisió de trencar la por amb l’acció col·lectiva. Parlava de construir col·lectivitat, de la passió que tenim com a sentiment d’identitat amb tot allò que ens defineix com a poble. De l’afirmació de qui som, de la nostra música, la nostra cultura, les nostres tradicions, la poesia, els nostres matisos que ens connecten amb qui som. Va afegir la importància de generar un discurs propi i defugir de les narratives que no son nostres i sobretot evitar l’aïllament.

Ayla Bakkalli ens va dir sàviament: ”Quan t’enfrontes a l’opressió tens dues opcions: desaparèixer o fer-te més fort. Ser més forts és a les nostres mans. Amb perseverança, confiança, i teixint aliances i amb la lluita no violenta.”

Vaig tenir el plaer de saludar-la personalment i li vaig regalar una frase d’un gran escriptor dels nostres Països Catalans, en Joan Fuster: “Les cançonetes no fan les revolucions, però ajuden a fer-les”.

Nosaltres, com a familiars dels represaliats, no claudiquem. Aquí estem i seguim i seguirem, creatives, col·lectivitzant-nos, creant capacitat de suportar la repressió, creant xarxa amb la creació d’estructures d’ajuda mútua. No oblidem que vindran més escenaris de repressió i hem de practicar l’autogovern dotant-lo de resistència perquè els hi sigui molt difícil reprimir-nos .

“Renaixem
de les guerers que es lliuren
a les valls fosques de les nostres vides
Renaixem de totes les derrotes
si hem caigut ens alçarem mil voltes
fills de l’aigua, la terra i el foc
Renaixem amb tu i amb tu vencerem”

“Renaixem”(Xavi Sarrià, 2017)

* Xavi Sarrià és un brigadista dels nostres Països Catalans, escriptor i músic valencià, cantant i guitarrista. Va formar part d’Obrint Pas”

Arran d’una demanda d’ajuda urgent que vam rebre a la nostra sectorial per part d’una persona afectada per les detencions del 23 de setembre, des de Psicòlegs per la Independència (assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana) posem en marxa un dispositiu d’atenció psicològica a les persones afectades per la repressió. 

Per què cal un dispositiu d’atenció psicològica?

Les onades periòdiques de repressió i de violència de l’estat espanyol vers l’independentisme ens volen atemorir i desmobilitzar a nivell col·lectiu. Les autoritats espanyoles ens estan enviant un missatge: “Els darrers detinguts ja no són càrrecs polítics. Són manifestants, com vosaltres. Aneu en compte amb el que feu“.

Els defensors del projecte de la República i altres persones sensibles amb els drets civils ho hem rebut amb indignació. I no cal dir que mantindrem la mobilització fins que la República Catalana estigui en ple funcionament i tots els presos polítics i exiliats siguin a casa. Però imaginar-se com ho han rebut els detinguts i agredits i els seus familiars és molt difícil, per més que pensem que ens en podem fer una idea:

• Acusats de terrorisme i altres delictes molt greus sense proves, i detinguts en condicions pròpies de la llei antiterrorista (aïllament, limitació de les comunicacions, demora del pas a disposició judicial, etc).
• Afrontant, des de la família, la llunyania, la incertesa sobre els càrrecs finals i el benestar físic, psicològic i social dels detinguts.
• Veient com les contínues filtracions a la premsa escampen mentides i fan saltar pels aires el dret de defensa.
• Escoltant determinats mitjans de comunicació espanyols -i alguns partits polítics- fent créixer la bombolla de les mentides i competint entre ells per veure qui la diu més grossa.
• Veient com l’acusació del terrorisme es fa extensiva a tot el moviment independentista, que no ha deixat de demostrar el seu compromís amb la democràcia i la noviolència.
• Causant lesions molt greus a alguns manifestants (pèrdues d’un ull o un testicle), que van molt més enllà del control puntual d’un grup de manifestants.
• Actuant impunement als carrers, amb l’ús de càrregues indiscriminades i sense justificació, que fan que, més que policies, siguin descontrolats amb porra i altres armes.

Les reaccions que poden aparèixer en els familiars inclouen la por, la ràbia, la incertesa, el rebuig social, l’aïllament, l’insomni, l’ansietat, etc. Per això des de Psicòlegs per la Independència hem vist clar que calia crear aquest dispositiu d’atenció psicològica. El seu objectiu és donar resposta a les necessitats urgents i immediates, i valorar la posterior derivació a altres serveis de seguiment.

Professionals de la Psicologia: Com participar-hi

Busquem psicòlegs i psicòlogues amb coneixements de maneig emocional amb persones en situacions d’emergència i trauma. Volem crear una xarxa de col·laboradors a tot el territori, per poder ajudar les persones que ho necessitin, segons la disponibilitat de cadascú.

Envieu-nos un missatge a l’adreça psicolegs@assemblea.cat i us respondrem per coordinar la tasca. Animeu-vos-hi!

Afectats per les detencions del 23 de setembre: Com sol·licitar l’ajuda

També ens podeu escriure a l’adreça psicolegs@assemblea.cat indicant-nos les vostres necessitats i el municipi des de la qual ens escriviu. Us respondrem per explicar-vos com us podeu beneficiar del dispositiu d’atenció psicològica, que serà gratuïta per a tots els usuaris.

Us recordem que també tenim en preparació els Tallers de gestió d’emocions i de resiliència, que es complementen amb el dispositiu d’atenció psicològica, afegint una capa de suport professional.

La darrera operació policial contra l’independentisme ha tornat a posat en evidència la cara més fosca d’Espanya. Un estat que es diu “de dret”, però que actua com un règim quan deté persones “en previsió” de la possibilitat que algun dia cometin algun delicte en algun lloc, i després de detenir-les, comença a buscar les proves per justificar els arrestos que ja ha fet. Aquest modus operandi ens porta a preguntar-nos: Què volen aquesta gent?

És evident que tenen un grau d’impunitat que no tindrien en un país autènticament democràtic. No és normal –o no hauria de ser-ho- rebentar una porta amb un ariet, a les 6 de la matinada, per detenir una persona per una cosa que encara no ha fet i sense tenir cap indici de si arribarà a fer. El detall de les portes rebentades no és menor: Recordem la lletra de la famosa cançó de Maria del Mar Bonet?

De matinada han trucat
són al replà de l’escala
La mare, quan va a obrir,
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Doncs bé, la matinada de dilluns, la Guàrdia Civil no va trucar. I cap mare va poder anar a obrir la porta. En aquest aspecte, el que feia la policia franquista es queda curt. I a banda de la impunitat, també tenen molts recursos: mobilitzar 500 agents de la Guàrdia Civil per detenir 9 persones –quan, per exemple, es van desplegar només 400 efectius de l’exèrcit d’Espanya per ajudar en la catàstrofe de les pluges d’Alacant no fa ni dues setmanes-, dóna fe de les “prioritats” de l’estat espanyol.

Però… què volen aquesta gent? Els seus objectius són tres:

• Desmobilitzar: Que els independentistes ens espantem i ens quedem a casa els propers dies enlloc de sortir al carrer per continuar la lluita noviolenta per la República i les llibertats.
• Crispar: Que reaccionem amb violència per justificar el seu relat, ja que s’hi s’han hagut d’inventar les proves de que hi ha hagut violència és perquè no les han trobat. Com no van trobar les urnes de l’1 d’Octubre.
• Desviar-nos: Que deixem de lluitar per la independència i lluitem per la democràcia i la llibertat d’expressió. Quan, en realitat, és la independència la que ens ha de permetre crear el marc legal per garantir la protecció dels drets, atès que Espanya no està interessada en fer-ho, ans al contrari. Voler defensar els drets i les llibertats sense la independència és com voler encendre els llums sense tenir la instal·lació elèctrica.

Que aconsegueixin aquests objectius o no, només depèn només de nosaltres. Tenim clar què volen aquesta gent, i tenim clar què volem nosaltres. Mantenim la mobilització i ho aconseguirem!

Per això, malgrat la boira, cal caminar (Lluís Llach)